LA FORMA DEL AGUA
(Peli de Guillermo del Toro)
Definitivament el cine
que fa el mexicà Guillermo del Toro no és per a mi. Aquesta mena de sci-fi, fantasia i una mica de por no em
motiva i fins i tot m'avorreix bastant, però d'aquesta última n'han parlat tan
i tan bé, que fins i tot és possible que hagi d'anar a recollir els oscar amb
un carretó, doncs que he "caigut" i l'he vist. Res de nou, llarga i
pesadeta.
Per començar a mi
aquesta estètica anys 60 (La, La, Land) que em sembla que s'està posant de moda
no em motiva gens. Colors saturats com en un retorn al Technicolor, que ja aleshores era horrorós perquè el vermell s'ho
menjava tot, i fins i tot unes maneres d'actuar que també m'han semblat
antiquades. Sempre he pensat que els temps passats "no eren millor",
l'únic que era millor eren els pocs anys que teniem, però anem a la peli.
El guió m'ha semblat
fluix, i ja hi tornem a ser, amb aquest material les interpretacions no poden
destacar per enlloc. El monstre m'ha semblat patètic, una mena d'escòrpora que
camina amb dues cames —no és spoiler
perquè hi ha fotos per tot arreu— i la trama basada en la guerra freda entre
els EEUU i la URRS és comparable a La
Família Ulises.
A tot això hi hem
d'afegit una durada de 123 minuts, i arriba un moment en que demanes la hora —em
sembla que això ho diuen els del futbol—. Ara, possiblement agradi a molta gent, els addictes a aquest gènere. No cal que torni a repetir la frase del Gallo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada