Remember

REMEMBER

(Peli de Atom Egoyan)

          En la última entrada de cine em queixava d'un guió ple de forats. Doncs avui comentaré una peli amb un guió extremadament ben estructurat: Remember (2015), la última de Atom Egoyan basada en un text de Benjamin August. Avanço que és un tema escabrós, doncs tornem a recordar l'holocaust nazi, però jo sóc dels que pensen que val la pena no oblidar el que va passar perquè els països normals —no parlo d'Espanya que encara estem en ple franquisme— mai passin pàgina, i si a algú li pica, que es rasqui.

          A més estem davant d'una actuació magistral, molt ben dirigida, del gran Christophes Plummer, aquest canadenc que porta més de dues-centes pelis a l'esquena, i que en aquesta interpreta un iaio de 88 anys amb demència senil, quan ell en té exactament 88.

          Zev (Plummer) és un jueu benestant que viu als EEUU en una residència de nivell alt, fins ara amb la seva esposa Ruth que acaba de morir, però ell a estones no ho recorda perquè ja té una demència senil força avançada. Zev és un supervivent de l'holocaust. A la residència, junt amb un company que està en les seves mateixes condicions, excepte que està postrat en cadira de rodes i té el cap clar, han tramat un pla per assassinar un cap del camp de Auschwitz, responsable de la mort de les seves famílies. No és spoiler, això apareix als primers moments de la peli.

          A partir d'aquí viurem en primera persona el periple que fa aquest ancià, amb els sues moments de lluïdesa i de foscor i en paral·lel l'anguniós seguiment que fa el seu fill intentant seguir-li el periple, doncs la recerca es complica i s'ha de moure per diferents estats del país. Cap concessió a imatges morboses sobre l'holocaust. Només la tristesa dels fets passats a base de mirades i silencis en els moments en que els personatges que va trobant, com ell, ja estan al final de la seva vida,

          Egoyan, nascut a Egipte en una família armènia d'exiliats traslladat i format al Canadà, sap del que parla quan explica temes sensibles com aquest. Els Armenis van ser —i encara són el sac dels cops dels turcs— i ell sempre ha estat molt sensibilitzat pels temes delicats. Vegeu Ararat si no ho heu fet encara.

          No amagaré que la història de Remember es complica i que no puc avançar res, com tampoc amagaré que penso que és una peli que s'ha de veure per diferents motius, entre d'altres per la seva precisió, pel ben estructurada i filmada que està i pel treball de Christophes Plummer que, per cert, tot i els seus 88 anys no es retira. Actualment té tres pelis més en post-producció, a punt d'estrenar, quasi res!