Masaan

MASAAN

(Peli de Neeraj Ghaywan)

          Últimament m'està donant pel cine oriental i he fet un salt de l'Iran (darrera crítica) a la Índia. No oblidem que avui la Índia és el primer productor de cinema mundial, que l'anomenat setè art és una indústria —perquè quasi mai és una disciplina individual— i per tan on hi ha indústria hi ha valors emergents que poden destacar. El cine d'autor no sempre està fet amb la càmera a l'espatlla.

          A la Índia es va fer cine des dels principis de l'invent. La primera peli, Ankurachi Wadh és del 1911, i el seu director Dhundiraj Govind Phalke és el pare del cinema del subcontinent. Més tard vindrien Satyajit Ray amb la famosa Trilogia d'Apu (1955-1960) i Deepa Mehta amb la Trilogia dels Elements (1966-2005), per citar fites importants. Avui escriuré d'un cine actual, però que no oblida la cultura i tradicions ancestrals del país.

          Masaan, que em sembla que en hindi vol dir pira funerària, és una peli de cine independent, actual (2005) on es barregen unes històries contemporànies amb les més velles tradicions d'honor i de castes. Arrenca amb un fet poc usual, una parella jove decideix trobar-se en un hotel i fer l'amor —a la Índia la virginitat de les noies encara està molt valorada—. La policia els enxampa i el noi es tanca al lavabo i es suïcida i la policia extorsiona al pare de la noia per tapar la vergonya. No és espòiler, són els primers minuts de la peli.

          Apareix una altra parella de joves que s'enamoren; no té res a veure amb la primera. Ell pertany a una casta inferior a la de la noia, punt insalvable segons les injustes tradicions, doncs la seva família són dom, els que cremen els morts a la vora del riu Ganges —la peli passa a Benarés, ciutat sagrada—.

          Amb aquests elements, el director Neeraj Ghaywan (atenció a aquest nom) ha bastit una història de vides entrellaçades interesantíssima, molt ben filmada on se'n dona informació d'aquesta Índia que batalla entre la modernitat i les tradicions, una joventut que ja ha nascut amb el mòbil a la mà, però que a casa seva encara viuen en una dimensió en la que sembla que el temps no ha passat o ho ha fa massa poc a poc.

          Molt bones actuacions d'un elenc per a nosaltres desconegut, des dels protagonistes fins a l'últim personatge secundari. No en va, com cito al principi, la Índia és el primer productor de cine mundial i suposo que els bons directors deuen tenir on triar. Un detall per als que pensen que com a raça per a nosaltres els hindús són molt foscos i molt lletjos. Com a país immens n'hi ha un sac de races, però quan surten guapos, surten guapos. Vegeu la peli i ja m'ho explicareu.

          Acabo. El director ha tingut el detall de finalitzar la història amb un missatge d'esperança que ens deixa amb el cor assossegat. És d'agrair.