LOVING VINCENT
(Peli de Dorota Kobiels i Hugh Welchman)
Per fi torno al cine actual (2017), encara que avui parlaré d'un producte "estrany" com a
pel·lícula: Loving Vincent. És la
primera peli que veig de "pintures animades", no confondre amb
dibuixos animats, doncs el film conté 56.800 fotogrames pintats a mà, seguint
fidelment l'estil de Vincent Van Gogh, el gran pintor holandès.
D'entrada és com
una mena de bogeria atacar un projecte com aquest, però a Dorota Kobiela i Hugh
Welchman, els directors, no els hi va semblar i van contactar amb 125 pintors,
coneixedors de les tècniques de l'artista pèl roig —no son dibuixants de pelis
d'animació— per explicar una història. El resultat és impactant.
El relat és quasi
un thriller, doncs arrenca quan
Vincent i el seu germà Theo ja són morts —ho van fer amb només sis mesos de
diferència—. El carter Roulin li demana al seu fill Armand que entregui
personalment la última carta del pintor al seu germà, i aquest comença un
peregrinatge que el farà conèixer quantitat de persones relacionades amb
l'artista i finalment el portarà a Auvers-sur-Oise, la seva última residència,
on es va suïcidar.
En tot aquest
recorregut van apareixent personatges que vas reconeixent, a poc que estiguis
familiaritzat amb l'obra del pintor, i sorprèn la fidelitat a les pintures
originals malgrat que els personatges no apareixen en foto fixa.
Pel relat
s'utilitza molt la tècnica del flash-back,
doncs en les converses recorden fets passats, i aleshores les pintures passen
al blanc i negre, amb un resultat realment impactant. Sorprèn la facilitat amb
que t'identifiques amb aquest estil completament nou de fer cinema, i no
solament t'identifiques, sinó que hi quedes abduït.
La música és de
Clint Mansell, autor que es va donar a conèixer amb la peli Pi de Darren
Aronofsky. Banda sonora correcta que, com dic moltes vegades, acompleix la seva
funció i no molesta. Al final, als crèdits, com no podia ser d'altra manera, sona el famós tema de Don McLean dedicat al pintor: Vincent, també conegut com Starry, Starry Night.
Un apunt d'aquest
gran pintor. Va tenir una infància difícil amb un pare pastor protestant, va
ser un os fora de lloc, va provar quantitat d'oficis, fins i tot va intentar
ser pastor com el pare, i als vint-i-nou anys començà a pintar, de manera
autodidacta. En vuit anys va pintar més de vuit-cents quadres, però en vida
només aconseguí vendre'n un. El pobre estava força sonat, fins el punt de que
es va tallar un tros d'orella, que va regalar a una prostituta, i al final es
va fotre un tret. El seu quadre Els Girasols ha estat durant molts anys el més
car de la història.
Torno a la peli.
Per veure-la escolliu un dia que estigueu tranquils, i si ho feu a casa
serviu-vos una copa de bon vi per anar degustant les dues coses. Per molt que
hagi dit que és una mena de thriller,
no té res de trepidant, al contrari. Deixeu-vos seduir per les pinzellades
grosseres però màgiques del gran mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada