ÈDIP
(al Teatre Romea)
En una versió de
Jeroni Rubio hem vist l'Èdip de Sòfocles al Teatre Romea, amb dramatúrgia de
Marc Artigau i Oriol Broggi; aquest últim també ha dirigit l'obra. Segons els
historiadors Sòfocles va estrenar aquesta peça fa uns 2.450 anys, deunidó!
L'obra és
d'aquelles d'embolica que fa fort, doncs Èdip és fill de Iocasta i Lai, reis de
tebas, però com que un oracle els va dir que si tenien un fill aquest mataria
al pare, just de néixer el van donar a un pastor perquè el fes desaparèixer... La història
és prou coneguda i no cal que l'expliqui.
Anem, doncs, al
muntatge d'avui. Penso que Broggi, director al que respecto i admiro molt, ha
comés alguns errors importants. Per començar l'engrandiment de l'escenari, que
ha obert fins a la paret del fons i a més ha ampliat per davant menjant-se dues
fileres de butaques. Un escenari immens per tan poc moviment, perquè els actors
s'han mogut ben poc.
Dic això perquè Broggi
ha optat per una direcció molt estàtica, emfatitzant el text —que realment
trobo que és molt bo—, però moltes de les parts s'han perdut escenari amunt i
no han arribat bé cap a la sala. Alguns espectadors que estaven al galliner han
dit que ho sentien millor que els que estaven a la fila catorze, gràcies als micros
ambientals de l'escenari.
Un altre error,
segons el meu punt de vista, ha estat allargar massa l'obra, quasi dues hores.
A més de Èdip Rei ha fet una petita incursió a Èdip a Colonos, que penso que és
la part que ha sobrat, especialment quan el protagonista, acompanyat de la seva
filla Antígona es troben amb un xicot que porta una guitarra i han muntat una
mena de foc de camp escolta. Només els ha faltat tirar d'aquell cançoner dels
anys cinquanta que es deia "Cançons a Flor de Llavi".
Llàstima, perquè la
història és prou potent com per treure-li partit anant més al grà. Il·luminació
i vestuari correctes, sense destacar en cap sentit. Julio Manrique ha estat
l'únic actor que ha pogut destacar, doncs és el paper que tenia més matisos, ha
pogut reflexionar, cridar, emprenyar-se i una vegada cegat s'ha pogut lamentar.
Als demés els ha tocat fer papers més plans i actor de la talla de Carles Martínez
s'han hagut d'acontentar en actuacions més lineals.
Era nit d'estrena
oficial i com és habitual en dies que no ha pagat ni déu, els crits de bravo,
les posades dempeus i els aplaudiments desbocats han inundat el Romea. A la
sortida pica-pica i copa per acabar amb una nit, com a mínim agradable.
P.D. Una frase molt
bona de la obra. Èdip li diu a Creont que pretén el tro de Tebas, i aques li
replica que no, que ell no vol ser rei. El que vol és "viure com un rei",
cosa que un rei degut a les seves preocupacions mai podrà fer.
Qwerty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada