PÍNDOLES, FESTIVAL DE MICROTEATRE
(al Castell de Montjuic)
JORNADA I
Aquest any el
Festival Píndoles ha canviat d'ubicació; se n'ha anat a Montjuic,
al Castell, fortalesa datada de la meitat del segle XVII i des de on el 1842 es va
bombardejar Barcelona i alguns avui ho voldrien tornar a fer... però deixem-ho
aquí que ara volia parlar de teatre. Un escenari magnífic, avui propietat de
l'Ajuntament i que val la pena visitar.
Al pati
d'armes és on trobem el cor del Festival, amb el lloc de recollida d'entrades i
el centre logístic des de on ens van repartint cap on es faran les sis obres
del dia, descobrint recons que d'altra manera mai coneixeríem. Faig un repàs de
les peces que s'han vist aquesta primera jornada.
EL CRUCE — És
un espectacle sense text i de manipulació d'objectes. Coneixeu el Tangram? És un joc xinès que consisteix a formar siluetes de figures amb la totalitat
d'una sèrie de peces geomètriques. Utilitzant aquest joc, Paco Hernández Falcón
ens parla d'una cruïlla que sembla no tenir sortida. Manipulació d'objectes en
estat pur, però amb un valor afegit curiós. Les onomatopeies a base de sorolls,
xiulets i altres sons que l'autor ens ofereix mentre manipula les peces. A
destacar una música molt interessant de trompeta que no consta als crèdits. A
mi m'ha fet pensar en Chet Baker, l'intèrpret nordamericà, però no he era.
L'ARTICLE — Idealisme versus
pragmatisme? Sí, doncs un jove periodista es queixa al director que acaba
d'escriure un article molt interessant sobre el "procès", però el
redactor en cap li han censurat. S'estableix una dialèctica sobre pragmatisme
no massa convincent, i al final la peça acaba en una mena de concert de
guitarra. Peça molt confusa de Teresa Petit.
RRHH — És una comèdia de Lara Díez que ens parla d'un procés
de selecció de personal. La cap de Recursos Humans (RRHH) entrevista a la
candidata al lloc de treball, que vol la feina sí o sí, necessita la feina. La
cap de RRHH d'altra banda està fins a la patata d'aquell treball amb tests
impossibles i preguntes absurdes. La peça llisca àgil mitjançant el recurs dels
pensaments en veu alta, absolutament contraris a les respostes. Obra divertida
i intel·ligent. Llàstima que les veus gravades dels "pensaments" eren
pràcticament iguals i confonien als espectadors.
DUEL — És una obra
de Juanjo Marín on veiem a dues persones, dos "tiradors" que s'enfronten
en un combat d'esgrima decisiu, un duel a floret, un duel que a més serà també
verbal, doncs a mida que avança apareixen parts de Cyrano de Bergerac fins a
obres recents com Star Wars. Molt
bona idea, un plaer escoltar segons quins textos i visualment un espectacle
molt gratificant. Bravo!
DUÉRMETE NIÑO — És una comèdia de Xavi Àlvarez i Anna Prats,
responsables de la dramatúrgia i a la vegada intèrprets de l'obra. Una parella
de pares novells segueixen fil per randa el mètode Estivill (llibre en mà)
perquè el seu nadó dormi. Quan el bebè no plora, estan preocupats perquè un
nadó "ha" de plorar. És dura la vida de pares novells.
DOS PÁJAROS DE UN TIRO — És un thriller de Pablo Macho Otero
amb una trama un pèl confosa on hi intervenen un convicte que sortirà en
llibertat vigilada, un petit narco i un policia. Com a trama policíaca penso
que no té massa interès.
Fins aquí la primera jornada. Felicitats als organitzadors
que fan que el festival funcioni com un rellotge du quars. Els seus esforços
els costa; s'hi deixen la pell i els veus anar tot el dia de cul amunt i avall,
però això sí, sempre amb un somriure als llavis.
Qwerty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada