PÍNDOLES, FESTIVAL DE MICROTEATRE
(al Castell de Montjuic)
JORNADA II
La segona
jornada del festival ha transcorregut tranquil·la, sense pluja i com ja ens
tenen acostumats els organitzadors amb puntualitat i bona organització. Deixo
el meu breu resum del que s'ha vist.
A PROPÓSITO
DEL MIEDO A VOLAR — És una comèdia de Jordi Diamant on aborda el tema de la
aerofòbia. El protagonista que ha d'afrontar vuit hores d'avió va cagat des del
moment d'asseure's al seu lloc, però la trobada inesperada amb una vella amiga
li desperta la imaginació amb tota mena de fantasies i somnis eròtics.
AQUEST SOL HI
ÉS PER A TOTS — Teatre testimonial i de denúncia basat en casos reals on els
diàlegs estan extrets de les converses telefòniques entre els ocupants d'una
pastera i les autoritats italianes i malteses, en que s'espolsen
responsabilitats, dient que estan més a prop d'un país o d'un altre. Dramatúrgia
de Martí Costas que deixa una bona sensació de teatre denúncia ben fet, però un
regust amargant pel que està passant al que abans es deia Mare Nostrum.
DOCUMENTO 17
— És un espectacle sense text, una performance
com de circ, però amb poc circ. "La dificultat que apareix entre el circ i
el signifiat: el voler transmetre alguna cosa a traés de gestos fora del comú,
on l'habilitat pot sobreposar el missatge o ser-ne l'únic contingut". Jo
no vaig entendre el que deia el programa ni el que veia a l'espectacle.
JO DESCONEGUT
— Una idea dramatitzada per Òscar Domínguez, lletres d'Irene Garrido, música de
Josep Ollé i direcció de Jordi Cid. Un musical de petit (petitíssim) format on
dos desconeguts, dona i home, que viuen en llocs, temps i cultures diferents, es
comuniquen sense veure's a través d'escrits que els van apareixent damunt dels
seus escriptoris. Música molt interessant ben interpretada per Mariona Ginés i
Òscar Domínguez.
PARLA'M — És
una comèdia en que una dona viu una fantasia on la seva parella és un maniquí
del Corte Inglés. Al cap de cinc
minuts ja fa aigües (l'obra, no el maniquí) i s'acaba amb un desenllaç que no
se sap si és una gràcia o una boutade.
LA SOLITAD DE
L'U — Per a mi la joia del festival, obra de la que ja s'havia fet una lectura
al Teatre Lliure. És una peça de denúncia de la ignomínia que va sofrir la gent
pacífica que defensava el dret a decidir el dia 1 d'octubre del 2017. L'autor,
Sergi Belbel, l'ha plantejat hàbilment amb només dos personatges, els dos
vestits de negre, sense res més. L'un el jove eixerit és un policia encuirassat
i l'altra una mestre de mitjana edat defensant la seva escola. Magnífiques
actuacions d'Alejandro Bordanove i Concha Milla.
Fins aquí la segona jornada. Reitero les felicitacions als
organitzadors que fan que el festival camini com si fos fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada