CABARET 13
(al 13 de Poeta Cabanyes)
Al Poble Sec de
Barcelona hi ha el carrer Poeta Cabanyes en honor al bard vilanoví de principis
del XIX però, coses de la fama, de seguida va ser més conegut per ser el carrer
on va néixer Joan Manuel Serrat o perquè hi ha el Quimet i Quimet, més que un
bar una bodega amb pedigrí. Però també hi ha un local conegut dels malalts de
teatre: el 13, naturalment al número 13 del mateix carrer.
El 13 és el local
d'assaig del ballarí, coreògraf, actor i director Roberto G. Alonso, aquest
home irrepetible capaç de crear un espectacle de revista per a infants, o el
show d'inauguració del nou Molino. I que s'hi fa en un local d'assaig? suposo
que assajar, però a més, cada dilluns entre les nou o un quart de deu del vespre
s'hi pot veure un espectacle de cabaret, sí, de cabaret com els d'abans, cabaret
"canalla" on a l'entrada et poden venir a rebre un parell d'actors abillats
amb frac, barret de copa, calçotets bossa de pipes (Simpson style), mitges de malla i sabates de taló.
Bona entrada que ja
et situa i et deixa clar que no assistiràs a una representació del Llac Dels
Cignes de Txaikovski. L'espectacle se'l carrega a l'esquena el propi Roberto,
hiperactiu, que no para d'explicar històries, des de com van transformat el
local per convertir-lo en un d'equiparable als millors de Las Vegas... o
demanant forts aplaudiments per un dels seus col·laboradors més que res perquè
no li vagi a donar la vara perquè li sembla que no l'han aplaudit prou.
I així va avançant
l'espectacle, sense oblidar la crítica social i política del moment, sempre en
clau de conya mordaç, posant-se amb els partits que manen, que roben, que
empresonen o envien altres polítics al exili, tot dit amb el més gran
desvergonyiment, sense fer embuts, ocupant el lloc dels antics bufons de la
cort.
Totes les històries
venen acompanyades de números de ball, amb coreografies més o menys descarades
o suggerents on , naturalment, la interacció (desitjada o no) amb el públic és
important, però que ningú s'amoïni ni s'espanti; com deia el showman anglès Kenny Everett: "tot
fet amb el millor gust possible". Hi ha gags molt bons que no penso
explicar per no fer putades (spoileres
en diuen ara?).
Acompanyen al
Roberto, Carme Milán i Davo Martíndos actors i ballarins que, com el "jefe"
es vesteixen i tansvesteixen de mil maneres. La roba és important en l'espectacle
de cabaret. També i col·labora Victor Peralta i no hi pot faltar el Joan...!!!
(els punts suspensius i admiratius es corresponen al crit que li fa el Roberto
de tant en tant perquè surti a l'escenari i contesti preguntes... o jo que sé.
Aneu-hi, encara que no sigueu de cabaret, o us pensàveu que no ho éreu, però espavileu-vos que les entrades volen. Ahir el local
estava quasi ple exclusivament de col·laboradors de la revista digital Teatre
Barcelona, les seves parelles i amics d'aquest món màgic que és el del teatre.
Ens ho hem passat molt bé, hem rigut i hem brindat amb un licor que ens ha
ofert la casa i, com no podia faltar, ens hem fet la foto amb la companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada