SHENZHEN SIGNIFICA INFERN
(al Teatre Tantarantana)
Fins ara, el que
havia vist de Stefano Massini m'havia agradat molt, però avui amb Shenzhen m'ha
fallat. És teatre de denúncia, com el que acostuma a fer ell, però ha resultat
una denúncia molt pesada.
El plantejament no
és dolent. En una fàbrica de components electrònics situada a Shenzhen (sud de
la Xina), quatre treballadors passen una prova a mans d'una examinadora; segons
com els vagi podran gaudir d'un augment de sou, quedar-se iguals o fins i tot
ser acomiadats. Els quatre obrers som el públic assegut en quatre grades al
voltant de la protagonista.
El problema ha
estat que el text és molt poc interessant, embolicat en problemes tècnics que a
mi no m'han provocat cap interès, i el text excessivament repetitiu. La paraula
"obrer" s'ha dit potser dues-centes vegades en una obra de 65 minuts.
Al final la peça acaba en una mena de boutade,
que com a resolució de l'obra ha estat ben tristona.
Per mi algú s'ha
equivocat, o Massini al escriure-la, Fernández al traduir-la o Romei al dirigir-la.
La intèrpret Sandra Monclús no hi ha pogut fer res. Només hi ha faltat que la
peça es fa al escenari, amb cadires rígides i, al menys a mi, el cul em
demanava la hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada