TEATRE DE CARMANYOLA

TEATRE DE CARMANYOLA

(Opinió)

          A finals d'agost vaig anar a Londres amb el meu nét Ton per veure teatre i vam estar en un dels adscrits a l'Off que em va fer descobrir una cosa molt interessant: el Lunchbox Theatre. He estat investigant una miqueta i de moment només n'he descobert un, el Bridewell Theatre, molt a prop de la city londinenca, al sector de Blackfriars, darrera de Fleet Street, us sona? És el carrer on tenia la barberia Sweeney Todd.

          Lunchbox és una paraula que podríem traduir com a carmanyola: lunch - dinar i box - caixa, la caixa del dinar. ¿I això on ens porta, preguntaria la meva tieta Pura? Doncs a que en aquest tipus de teatre es fan obres curtes, de entre quaranta i cinquanta minuts, a l'hora de dinar. Funciona de dimarts a divendres. El públic, generalment oficinistes de la zona, hi va amb la seva carmanyola i dina mentre veu la representació. No s'hi poden portar begudes alcohòliques; la cerveseta l'has de comprar al bar del teatre i, suposo, no fer castanyoles al menjar, una altra frase de la tieta Pura, o sigui no fer sorolls al mastegar. El teatre té dues companyies residents, la London Ballet Company i Sedos. Impressionant, oi?

          El Bridewell Theatre pertany a la fundació Saint Bride, establerta l'any 1891 per oferir als treballadors de Fleet Street un lloc per relaxar-se i socialitzar gaudint de les arts i la cultura. El teatre és una més de les seves activitats: salons, biblioteca,... La sala del teatre, per la seva estructura, em va recordar el Lliure de Gràcia abans de la remodelació, amb un primer pis en forma de balconada. Avui només s'utilitza la planta baixa on hi ha una grada moderna que permet molt bona visió. Té un bar molt interessant en un semisoterrani que era una bugaderia victoriana. Com a decoració encara hi ha velles màquines de rentar i assecar.

          A l'agost hi vam veure una òpera: Orpheus and Eurydice de Gluck però en versió teatre normal, a la nit. La meva ressenya a https://bit.ly/2Iu30jW. Les sessions de Lunchbox Theatre comenceran aquest octubre, d'aquí a tres dies. Si no em fes una mica de mandra —l'edat no perdona— agafaria un avió i m'hi arribaria, això sí, equipat amb una bona carmanyola, o ja posats a nivell internacional, un tupperware.

          Dues conclusions: com que els anglesos tenen tendència a no llençar res ni a derrocar vells edificis —afortunats, no van patir cap alcalde Porcioles—, quan coneixes mínimament la ciutat i t'allunyes dels circuïts turístics, trobes autèntiques joies en el camp que més t'interessi: teatres en pubs, en patis d'església... un pou sense fons.

          La segona, depenent de com es miri aquest invent és curiós, però una mica trist. Que la gent a l'hora de dinar no tingui ningú per conversar i s'hagi de refugiar en un teatre per no tenir de buidar la carmanyola sol... que vols que et digui.