POMPEU FABRA, JUGADA MESTRA

POMPEU FABRA, JUGADA MESTRA

(a la Biblioteca d'Igualada)

          Quan era petit, a la botigueta de la mandra que hi havia costat de l'escola —suposo que al costat de totes les escoles—, a més de pegadolça, troncs de regalèssia i caramelets (els xiclets van arribar més tard), venien una cosa que en dèiem "suspresa", un paquetet molt petit embolicat amb paper de color i que contenia un regal que t'havia de sorprendre, i per tan una "suspresa".

          Doncs avui, amb setanta-vuit anys al damunt he tingut una "suspresa", com quan era petit. He anat a veure "Pompeu Fabra, Jugada Mestra" pensant-me que escoltaria una conferència sobre Fabra, més o menys teatralitzada i no, era un monòleg teatral amb tots els ets i uts —aquesta dita al mestre segurament li hauria agradat—.

          S'apaguen els llums i ens apareix des del fons de la sala un home impecablement vestit de blanc pantalons llargs de lli, gorra i sabatilles del tipus "silencius" també blancs armant amb una raqueta de tenis. És Pompeu Fabra, gran aficionat al tennis,  i ens exhorta a practicar algun esport i ens fa un paral·lelisme entre esport i llengua. Ambdues s'han de regir per normes; no podem jugar cada vegada en un camp de diferents mides, o contant de diverses maneres o...

          Les normes són importants i en un moment en que el català com a llengua era una mica una disbauxa, ell, de formació enginyer, però lingüista de vocació, creu que s'han d'assentar unes bases, i tot i la oposició d'alguns sectors com els escriptors consagrats se'n surt. L'ajut de la Mancomunitat va ser inestimable.

          La sorpresa —ara he tornat al 2018, estic normalitzat i ho escric bé— ha estat que l'Òscar Intente ens ha servit un text, escrit per ell mateix, que era una obra de teatre i ens ha mantingut l'atenció com si fos una obra de ficció. En una escenografia senzilla, només una banqueta de jutge de tennis i una maleta plena de llibres, s'ha anat movent amb autoritat per l'escenari, molt ben dirigit per Maria Pla, per cert la seva dona.

          Com diu el programa, els testimonis i opinions de personalitats com Josep Pla, Salvador Espriu, Carles Riba, Joan Coromines, Joan Fuster o Pere Quart, ens ajuden a entendre l'enorme dimensió, la singular, discreta i colossal figura de Fabra, un home que malgrat assolir un èxit rotund no va poder gaudir-ne perquè va tenir la dissort d'enfrontar-se a la fredor de l'exili. Això sí, amb la feina feta!

          Un espectacle que és un homenatge a un dels grans homes catalans del segle passat. Sense ell i la seva tasca, encara posaríem lletres estranyes enmig de les nostres paraules. Sense renegar dels nostres grans escriptors en català com Ausiàs Marc; del 1.400 fins ara ha plogut molt i ara gaudim d'una llengua moderna i modernitzada. Un molt bon espectacle per celebrar el 150è aniversari del naixement del mestre i el centenari del Diccionari. L'espectacle està rodant per Catalunya. No us el perdeu.