POMPEU FABRA, JUGADA MESTRA
(a la Biblioteca d'Igualada)
Quan era
petit, a la botigueta de la mandra que hi havia costat de l'escola —suposo que
al costat de totes les escoles—, a més de pegadolça, troncs de regalèssia i caramelets
(els xiclets van arribar més tard), venien una cosa que en dèiem "suspresa",
un paquetet molt petit embolicat amb paper de color i que contenia un regal que
t'havia de sorprendre, i per tan una "suspresa".
Doncs avui,
amb setanta-vuit anys al damunt he tingut una "suspresa", com quan
era petit. He anat a veure "Pompeu Fabra, Jugada Mestra" pensant-me
que escoltaria una conferència sobre Fabra, més o menys teatralitzada i no, era
un monòleg teatral amb tots els ets i uts —aquesta dita al mestre segurament li
hauria agradat—.
S'apaguen els
llums i ens apareix des del fons de la sala un home impecablement vestit de
blanc pantalons llargs de lli, gorra i sabatilles del tipus "silencius"
també blancs armant amb una raqueta de tenis. És Pompeu Fabra, gran aficionat al tennis, i ens exhorta a practicar
algun esport i ens fa un paral·lelisme entre esport i llengua. Ambdues s'han de
regir per normes; no podem jugar cada vegada en un camp de diferents mides, o
contant de diverses maneres o...
Les normes
són importants i en un moment en que el català com a llengua era una mica una
disbauxa, ell, de formació enginyer, però lingüista de vocació, creu que s'han
d'assentar unes bases, i tot i la oposició d'alguns sectors com els escriptors
consagrats se'n surt. L'ajut de la Mancomunitat va ser inestimable.
La sorpresa
—ara he tornat al 2018, estic normalitzat i ho escric bé— ha estat que l'Òscar Intente ens ha
servit un text, escrit per ell mateix, que era una obra de teatre i ens ha
mantingut l'atenció com si fos una obra de ficció. En una escenografia
senzilla, només una banqueta de jutge de tennis i una maleta plena de llibres,
s'ha anat movent amb autoritat per l'escenari, molt ben dirigit per Maria Pla,
per cert la seva dona.
Com diu el
programa, els testimonis i opinions de personalitats com Josep Pla, Salvador
Espriu, Carles Riba, Joan Coromines, Joan Fuster o Pere Quart, ens ajuden a
entendre l'enorme dimensió, la singular, discreta i colossal figura de Fabra,
un home que malgrat assolir un èxit rotund no va poder gaudir-ne perquè va
tenir la dissort d'enfrontar-se a la fredor de l'exili. Això sí, amb la feina
feta!
Un espectacle
que és un homenatge a un dels grans homes catalans del segle passat. Sense ell
i la seva tasca, encara posaríem lletres estranyes enmig de les nostres paraules.
Sense renegar dels nostres grans escriptors en català com Ausiàs Marc; del
1.400 fins ara ha plogut molt i ara gaudim d'una llengua moderna i
modernitzada. Un molt bon espectacle per celebrar el 150è aniversari del naixement
del mestre i el centenari del Diccionari. L'espectacle està rodant per Catalunya. No us el perdeu.
