30 de des. 2018

LA NÉTA DEL SENYOR LINH

LA NÉTA DEL SENYOR LINH
(al Teatre Lliure)






          Convertir una novel·la, un conte o qualsevol relat en obra per a ser representada damunt l'escenari no és fàcil. L'adaptador corre el perill de trair l'esperit de l'obra, i quan aquesta, pel seu tema, la seva senzillesa, quasi m'atreviria a dir "puresa" és d'aquelles que toquen al cor, la dificultat és major. És el cas de La Néta Del Senyor Linh. Basada en la novel·leta curta de Philippe Claudel del mateix títol que ens parla de l'exili, i és clar, és trista; veure's obligat a abandonar la teva terra, generalment per guerres o persecucions ha de ser molt dur.
          L'obra té un muntatge molt interessant en que l'intèrpret únic —excel·lent Lluís Homar— fa tres papers a la vegada: narrador, Sr. Linh i Sr. Bark. Comença el narrador explicant perquè està allà, dret a la popa d'aquell vaixell veient com s'allunya la seva terra. Amb una mà aguanta una petita maleta i amb un braç estreny un nadó, encara més petit. A la cortina negre del fons només unes lletres projectades: horitzó, hi diu. I així ens assabentem que ha hagut de fugir del seu país amb la nena; els pares rebentats per una bomba mentre treballaven al arrosar, pista que ens fa sospitar que és del sud-est asiàtic. Arriba a un país del que només sabem que s'hi parla una llengua estranya, per a ell i que els instal·len en un lloc d'acollida. Mica en mica, sempre amb la nena a coll, s'atreveix a sortir a donar un vol a l'illa de cases, no més lluny i un dia gosa creuar el carrer i seure en un banc del parc que hi ha al davant. Allí contacta amb un desconegut de la seva edat, el Sr. Bark. M'aturo.
          És molt interessant la manera en que el director Guy Cassiers fa que el no-diàleg en que s'entenen els dos personatges flueixi amb naturalitat. Mitjançant gravacions videogràfiques, al fons apareix en directe la imatge de l'actor fent els dos papers, amb una sincronització molt ben lligada.
          Com he dit la peça és trista per la situació en que es troba el Sr. Linh i la seva néta Sang Diû, que en la seva llengua vol dir Matí Suau. Quan pregunta a la traductora que significa el nom de la funcionària que l'atén, i li contesten que no vol dir res, el Sr. Linh calla i entristit pensa com serà aquell lloc on el nom de les persones no vol dir res...
          L'adaptació de la novel·la és de Jerôm Kircher i Sergi Belbel l'ha passat al català. Video, so i vestuari "ve de fora", doncs el projecte de Cassiers és fer-la igual en tots els països que es farà amb l'excepció del llenguatge i l'intèrpret. Els espectadors vam sortir molt contents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada