LA BONA PERSONA DE SEZUAN

LA BONA PERSONA DE SEZUAN

(al TNC)

          Hi ha autors que si no haguessin existit hauríem quedat ben fotuts, començant per Sòfocles i tira amunt. Al llarg dels segles, alguns d'ells sembla que ja no ens fan falta: "els anys els hi han fet mal" diem, i pot ser veritat, però sense alguns d'aquests ens hauria faltat una baula per arribar fins on som.

          Dic això perquè l'altra dia amb La Bona Persona De Sezuan em va donar aquesta impressió, i no parlo del text, sinó de la trama. La idea està molt bé i Brecht ens fa pensar sobre les relacions humanes. Sense la Bona Persona, potser no hi hauría hagut Dogville de Lars Von Trier... Paro de filosofar i me'n vaig al que ens van oferir al TNC.

          D'entrada veiem una escenografia bastant "pelada" on un venedor d'aigua es lamenta de que quan no plou l'ha d'anar a buscar a la quinta punyeta, i quan plou a la gent només li falta aixecar el cap i obrir la boca. També ens explica que estan a punt d'arribar a Sezuan  tres déus molt importants, i arriben, i a ell és a qui troben primer i quan li demanen que els busqui una casa per a pernoctar, el venedor d'aigua s'esforça però ningú del poble els vol atendre, excepte una persona: la prostituta Xen Te, la bona persona de Sezuan. No continuo que la trama és prou coneguda.

          A mi Brecht sempre em produeix una mena d'extranya fascinació, tot i que moltes vegades els seus personatges fan "coses que trobo estranyes", poc lògiques i aleshores em destarota. Tot i així, penso que aquesta versió d'Oriol Broggi ha fet aigües per algunes bandes i ha distat molt de ser rodona: per començar la música.

          A l'original la música era de Paul Dessau, un contemporani de Brecht, un autor de música "contemporània", sinònim de poc convencional, coetani d'Arnold Shoemberg, Kurt Weil... un altra compositor molt Bretchià. En aquesta versió la música ha anat a càrrec de Joan Garriga (a qui admiro), però el que han tocat ell i el seu grup no m'ha lligat amb l'obra. A més, pel meu gust li han dedicat un temps excessiu, cosa que ha allargat molt la peça.

          El moviment escènic en general m'ha agradat, totes aquelles anades amunt i avall les he trobat atractives, però per una peça d'aquest gruix, això és poca cosa. Fa dos dies que em rumio com fer aquesta ressenya, i em costa. Els actors ho han fet malament? no; hi havia un elenc d'importància. Confesso que no sé perquè, però m'he avorrit i no hi donaré més voltes perquè no voldria acabar la ressenya l'any vinent.

          Una última nota. Toni Gomila, el venedor d'aigua, els ha robat la funció a tots, descaradament, i treballava al costat d'altres actors de categoria, com ell, i estava dirigit pel mateix Broggi. Perquè només ell se m'emportava dins de la història? Misteri...