THE BRIDGES OF MADISON COUNTY
(al Menier Chocolat Factory de Londres)
L’any 1982 l’escriptor Robert James Walles va publicar la novel·la The Bridges Of Madison County, el 1995
Clint Eastwood la va portar al cine i la va fer famosa (Los Puentes De Madison, en la versió en castellà que ens va
arribar) i més tard Marsha Norman la va adaptar pel teatre. A partir d’aquí un
cercle virtuós es va posar en marxa i el 2013 es va estrenar com a musical amb
un cartell immillorable: Jason Robert Brown, lletra i música i Trevor Nunn a la
dirección. Com diría la meva tieta Pura: la crem
de la crem.
Ara la fan a Londres en un teatre curiós: una antiga fàbrica de xocolata
reconvertida en espai cultural: Menier
Chocolate Factory. Si us interessa la historia busqueu-la al Google; va ser
una de les fabriques de xocolata més importants del món. És una sala de 180
butaques, però no ens confonguem, dóna per a molt. Pertany al que a Londres es
considera off o fringe, però res té a envejar a altres teatres, i molts dels grans
li envegen la proximitat amb els espectadors.
L'autor de la música i les lletres, Robert Jason Brown, jo el considero un dels grans compositors de musicals (The Last Five Years, John &amd Jen, per exemple) i
Trevor Nunn, perdó sir Trevor Nunn,
el director que ho ha dirigit “tot” i ha estat responsable de la Royal Shakespeare Company, del National Theatre, i una pila d’entitats més, i és clar amb aquests
crèdits han bastit una obra quasi perfecte.
L’escenografia molt imaginativa i recolzant-se en projeccions
videogràfiques amb mesura i intel·ligència. Malgrat el petit de l’escenari
elements rotatius que feien entrar atrezzo que ens transportaven a diferents
situacions continuament. Una il-luminació que ha convertit el petit escenari en
gran ens transportaba a aquella america rural una mica tancada ella mateixa del Middle West nordamericà. .
L’obra és una historia d’amor entre una dona madura, casada amb un ramader,
amb dos fills pasada l’adolescència, i un fotògraf també de mitjana edat que
apareix pel comptat per fer un reportatge dels curiosos ponts coberts que hi ha
a aquella zona de l’estat de Iowa. El marit i els fills están en un concurs de
bestiar lluny d’allí, i ella sola a casa s’enamora bojament com també li passa
al fotògraf. És una història preciosa d'amor adult, sense hormones alterades. L'adulteri més decent que he vist mai representat.
La música és una filigrana, amb una orquestració basada majoritàriament en
instruments de corda; ni un sol instrument de metall, cosa que proporciona un
encoixinament molt dolç a la historia. En un sol moment, en que al concurs de
bestiar on está la família, hi ha una festa, amb un ball de blue-grass i un violí i una guitarra es
permeten fer una mica de xivarri.
Un càsting immillorable ha acabat d’arrodina la funció. S’han buscat actors
amb apariencia de gent normal, no guapos de passarel·la, que han clavat els papers, tan actuant com cantant, i s'ha de tenir en compte que jason Robert Brown no destaca per composar temes facilets.
Una molt bona nit de teatre que em va compensar la (per a mi fallida) de la nit anterior. Si feu alguna escapada a Londres i encara la fan, no us la perdeu. Adjunto una foto de l'antiga fàbrica de xocolata, el magnífic edifica que ubica el teatre al seu semisòtan.
P.D. Curiositats de la vida, en aquest mateix teatre es va fer no fa massa SPAMILTON, parodia del famós HAMILTON que jo vaig veure el dia anterior i que no em va agradar. Potser l'SPAM m'hauria satisfet més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada