Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Berrondo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Berrondo. Mostrar tots els missatges

16 de nov. 2013

Navegant cap el mar de la Xina

NAVEGANT CAP EL MAR DE LA XINA
(a l'Almeria Teatre)




De poc me la perdo i m’hauria sabut molt de greu perquè val molt la pena. És una opera prima magnífica d’un autor que fins ara només coneixíem com a actor: Paul Berrondo, aquest noi basc establert a Barcelona. Una obra de teatre dins el teatre a partir del cine. M’explico.
Els aficionats al setè art podran recordar A Star Is Born, en la versió que va fer Cukor al 1954 i The Night Of Iguana de Huston al 1964; doncs així comencem. Actriu novella és llençada a la fama per actor consagrat (ha nascut una estrella), inicien una relació amorosa —tempestuosa i fins i tot destructiva d’amor i desamor— i mentre ella puja ell baixa avall, molt avall. Ja a la primera interpretació la noia és premiada per la seva intervenció a la Nit de la Iguana.
Berrondo, d’una forma habilíssima, teixeix una història a dos nivells amb aquest material, la relació de la parella i la interpretació de l’obra de Tennessee Williams, aconduïts per una mena de mestre de cerimònies —un guitarrista— que “dona les entrades” a més de breus ajuts com a actor.
L’escenografia de José Novoa de premi. Un terra de sorra —a l’entrar m’he pensat que m’havia confós i havia anat a la Biblioteca per error— i un mobiliari fet de palets; genial. La il·luminació de Danuta Beleuchtung ho ha acabat de quadrar creant l’ambientació adequada.
Boníssima direcció del mateix Berrondo. Quan estàvem a “La Iguana” he sentit la mateixa sensació feixuga, de tensió, calor i humitat que en la peli de Huston, i en la part "real" la percepció era d'una normalitat problemàtica. Els protagonistes Maria Ribera i Borja Espinosa s’hi ha deixat la pell fent una creació i el “mestre de cerimònies” Jordi Busquets ha interpretat una música pròpia que jo situaria entre l’Albert Pla quan hi havia lletra i heavy quan estripava amb la guitarra elèctrica, però compte amb la música: quan l’obra s’acaba et deixen anar una ària de Vivaldi que et quedes flotant.
Gran nit de teatre. L’Almeria quasi ple i els assistents hem aplaudit amb ganes. Encara us queden dos dies per poder-la veure.