L'HORT DELS CIRERERS
(Crítica de teatre)
Em declaro admirador fervent tan del Julio Manriquecom del David Mamet, però crec que aquesta vegada no l’han endevinat, encara que no sé quin dels dos ha fallat. Les obres de Txèkhov són fetes d’un teixit molt fi i amb fil de seda i com a tal han de ser tractades, i aquesta versió és bastant barroera.
El moment i el vestuari estan situats com en la obra original, a principis del XX, però els fons musicals, per exemple, no. Què hi pinten “My Favourite Things” a ritme de bossa nova, o el “Bésame mucho” en pseudo cha-cha-cha entre aquella pila de russos decadents? Després hi ha massa moments en que la cosa es descontrola i tots criden molt i fan massa el ruc en una confusió important.
L’escenografia és correcte i el recurs de diferenciar quan estan dins la casa o a l’hort, fent baixar un cirerer des del teler, no és nova, però queda bé. Fa de mal dir si els actor estan bé o malament perquè la gran part dels personatges no són creïbles a causa de la exageració; potser el vell criat Firs, interpretat per Enric Serra, és el més passable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada