blocdenkbrota

EL CAVALLER DE LA ROSA

(Cinema i música a l'Auditori)

     Richard Strauss, junt amb el llibretista Hugo von Hofmannsthal, és l’autor d’una òpera còmica estrenada el 1911 anomenada Der Rosenkavalier, El Cavaller de la Rosa. Robert Wieine, un director de cinema contemporani de Strauss, es va enamorar de la història i la va portar al cel·luloide. En aquella època ja era un realitzador reconegut, cosa que li va permetre treballar sense límits pressupostaris, utilitzant decorats i vestuaris fastuosos, extres a cor que vols, un repartiment de luxe i, per acabar-ho d’adobar, que el propi Strauss adaptés la partitura de la òpera a la pel·lícula.

          Avui, a l’Auditori, hem assistit a una sessió difícilment repetible: una projecció del film amb l’audició en directe a càrrec d’orquestra simfònica com el dia de l’estrena a Viena el 10 de desembre de l’any 1925. La OBC, sota la batuta de Frank Strobel, ho ha fet possible.

          A la majoria de població li queda molt lluny el cine anomenat mut. Ha sentit, i possiblement vist, El Cuirassat Potenkim i poca cosa més. Als que ens interessa el cine en general ens el mirem i estudiem com la prehistòria del nou art, el setè. Tot i així, quan se’ns presenta una ocasió com aquesta quedem bocabadats pensant que algunes de les grans produccions s’estrenaven d’aquesta manera a les grans ciutats com Berlin o Nova York.

          Doncs avui hem sigut una gran capital de món. La OBC ha sonat molt bé (perdoneu la rima) i s’ha de tenir en compte que el Sr. Strauss no és fàcil d’interpretar. La sincronia del que apareixia a la gran pantalla i el que sonava a l’auditori ha estat perfecte i això, a més de fer “petar” bé a la orquestra, és mèrit del director. Una gran vetllada. Aplaudiments generosos i satisfacció general. Una bona nit. Llàstima que una part del públic, conscient que l’aparcament de la zona és una ratera, només d’encendre el llum abandona la sala a la carrera entre mig de les salutacions del director.