blocdenkbrota

L'AVAR

(A la Sala Richelieu de la Comédie Française)

Per començar uns apunts. La Comédie Française és una institució com el TNC, però amb la “petita” diferència que funciona des del 1680.  Jean-Baptiste Poquelin, conegut com a Molière, és l’autor més representat a la casa i sempre té una obra o altre en cartell. La Comédie té en funcioment tres locals: la Salle Richelieu, el Théâtre du Vieux-Colombier i l’Studio-Théâtre. La Richelieu és una sala preciosa a la italiana que data de l’any 1791, tot i que ha estat remodelada repetides vegades i per motius de seguretat se’n ha anat reduint l’aforament, actualment menys de mil localitats.

Anem a la funció d’avui. L’Avar és una de les obres més conegudes de Molière, inspirada en L’Olla, de Plaute. Conté tots els elements que conformen una comèdia: personatges exagerats, com el mateix Harpagon, embolics sentimentals, equívocs força complicats, criats fidels, d’altres menys, i desenllaços finals que ho quadren tot.

La representació que he vist avui ha sigut clàssica, seguint fil per randa el text escrit per l’autor. La posada en escena de luxe amb un decorat impressionant, d’aquells de no estalviar-hi res. El vestuari molt ben fet amb un Harpagon vestit com el que és, avar, i un Anselme de ric, ric, amb perruca, cassaca brodada... (el vestuari de La Comédie té fama i se’n fan exposicions). Una il·luminació molt adequada i les interpretacions ratllant l’excel·lència, i aquí vull fer un apart.

La comèdia del XVII és molt exagerada i així s’interpreta a la clàssica: es desesperen i es tiren per terra, els amos bastonegen als criats i aquests roden escales avall, estan contents i es posen a ballar... que ningú esperi contenció ni transcendència, això no és Shakespeare.

Per acabar la reacció del públic. M’havien dit que les ovacions eren llargues, doncs comparades amb les de casa nostra, sí. Deu minuts he cronometrat de aplaudiments i bravos, de pujades de teló i anades i vingudes dels actors. Jo m’hi he sumat perquè m’ha agradat molt. He disfrutat de valent (en català s’ha de dir fruit, però em sona a forçat)