EN ATTENDANT L'INATTENDU
(Espectacle de dansa a La Seca)
A l’Espai Brossa del carrer Allada-Vermell s’hi havia vist molta màgia, començant per Hausson. Ara aquest espai s’ha traslladat al carrer Flassaders, en el que havia estat des de 1441 lloc d’encunyament de moneda, i continuem veient màgia.
Però la màgia que hi he vist avui no és la que ens ofereixen habitualment els mags, avui ens l’han ofert dos ballarins: la Claire Ducreux i el Toni Mira amb l’espectacle En Attendant l’Inattendu, una funció d’una bellesa poc comuna.
Un banc i una taula és tot el que hi ha com a posada en escena, i la il·luminació, senzilla però molt efectiva. Sona una música a l’estil de Django Reinhardt i Stéphane Grappellii i ella es veu arrossegant el banc. Ell apareix a escena i s’asseu davant la taula i comença a fer uns moviments amb les mans com si mesurés alguna cosa; sembla una persona pragmàtica. Ella comença una dansa interactuant amb el banc, entrant pel davant, sortint per darrera, posant-se a sota; sembla una persona idealista... Mica en mica van acostant-se els dos ballarins i dansen junts. Què passa? No ho sabem, però comencem a intuir que hi ha un acostament, un relació, una fussió... possiblement una història d’amor.
La idea és molt bona, diria que genial; l’execució espectacular, doncs tot flueix d’una manera que sembla senzilla, però perquè així ho aparenti necessita del màxim rigor. Hi ha moments molt divertits, com quan el ballarí fa parar la música i explica que farà un solo; bé, que no el pot fer perquè assajant-lo es va fer mal, però que ens l’explicarà...
Teniu fins el 18 de desembre per anar-lo a veure. No us el perdeu; tan és que no sigueu aficionats a la dansa, és més que dansa, és espectacle en estat pur i segur que aplaudireu amb el cor, com ho hem fet avui.
Per cert, el nou Brossa té molt bona pinta; senzill, però acollidor i comparat amb l’anterior... fins i tot es veu gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada