AY, AY, AY, MARIA DOLORES
(Opinió)
El 1975 el director anglès Jack Gold va fer per a la TV The Naked Civil Servant,
una peli sobre la repressió als homosexuals al Londres dels anys trentes, que
feia posar els pels de punta. Un film molt dur en el que anava quedant palès
que els pitjors perseguidors dels que es declaraven gays obertament, eren també
homosexuals que no gosaven sortir de l’armari i trencar les convencions socials,
molt rígides en aquells moments en el Regne Unit. No és nou que els pitjors repressors
d’alguna idea, la que sigui, en la seva intimitat més amagada siguin seguidors
d’allò que denuncien i repudien públicament.
Avui
ha passat un fet que m’ha recordat aquesta pel·lícula, una compareixença de la secretària
general del PP M. Dolores de Cospedal, aquesta senyora que justifica
desnonaments milionaris en diferido i li buida les gibrelles a Marianico
“el Corto” Rajoy, sense despentinar-se ha dit que els “escraches” que fan els
de la PAH violentan el voto y son puro nazismo; catacrock! Amb violentar
el vot no tinc ni punyetera idea del que ha volgut dir —penso que ni ella— però
el que ha dit a continuació és un insult.
Pel
que jo he pogut anar seguint, els que formen part de la Plataforma d’Afectats
per la Hipoteca són persones pacífiques, que s’han carregat de raó, han tingut
la voluntat i la paciència d’organitzar una ILP —cosa que cap govern posa fàcil—
ho han aconseguit i després se’ls han torejat des del legislatiu i l’executiu.
Que estiguin indignats i organitzin manifestacions de tot tipus ho considero
força normal, donades les circumstàncies. Que jo sàpiga no ho fan amb
violència, només davant de oficines o domicilis de persones públiques, en hores
en que els fills, si n’hi ha, estan a les escoles... On és el nazisme? De què
en diu nazisme? Aquesta noia estava malalta el dia que a l’escola van explicar aquesta
trista part de la història?
Em
guardaré molt de dir que els senyors del PP siguin nazis, però no és cap secret
que l’autoritarisme els va molt, ho porten gravat a l’ADN. No en va la famosa
frase la calle es mia la va pronunciar el seu fundador, Manuel Fraga,
aquell franquista tan demòcrata (oximòron?) que no va aconseguir rentar-se la
sang de les mans ni per assistir al seu propi enterrament.
No
sé, no sé, alguna cosa em fa pudor de socarrim. Aquesta afició per titllar als
que fan coses que no agraden als del PP i insultar-los —perquè dir nazi és un
insult— em fa pensar en la peli que abans he esmentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada