COUP FATAL
(al Teatre El Canal de Salt)
Una altra vegada Temporada
Alta, una pila de kilòmetres i un temps de gossos, plovent a bots i barrals
—expressió que trobo molt més il·lustrativa que l'anglesa cats and dogs—. Coup Fatal
(Cop Fatal) és un espectacle del multidisciplinar Alai Platel, aquest belga, coreògraf
i més coses que ha revolucionat el món de la dansa moderna.
Dotze músics de Kinshasa,
amb la col·laboració del contratenor Serge Kakudji han anat desgranant un
repertori en la seva majoria barroc —Vivaldi, Bach, Häendel— i una del final
del renaixement —Monteverdi— i una altra de la època clàssica —Glück—. La orquestració
feta amb dues guitarres, com a instruments moderns i la resta de centre-àfrica:
likembe, djembé, balaphone, alguns d'ells electrificats.
Serge Kakudji te una veu
prodigiosa, suau, tendra, pastosa —aquesta última una característica força comú de
les veus negres—, però no tan en un contratenor, que per entendren's, avui són
els que canten els rols escrits per castrati,
poca conya. Fets els honors a aquest gran cantant, a mi la resta de l'espectacle
se m'ha fet molt pesada; no m'ha aportat res a la música de Vivaldi, Bach, Häendel.
També s'ha de dir que els instruments africans són molt primitius, amb una afinació
precària —per dir-ho d'alguna manera—. La peça final ha sigut un Lascia ch'io pianga, del Rinaldo de
Häendel que em pensava que no s'acabava mai. La versió "original" no
dura ni cinc minuts, però aquí n'ha durat quasi vint, i la veritat, l'he
escoltat amb harmonies modificades molt més aconseguides que aquesta.
En resum, un espectable que
no m'ha convençut i que se m'ha fet pesat. Potser jo no estava en les millors
condicions —el dilluns m'havien operat d'un ull— però només un i no crec que
això m'afectés la percepció. Tot i així el públic que omplia El Canal en va
sortir molt satisfet.
Un apunt interessant. Em
sembla que vaig assistir en directe a un record Guiness. Al meu costat hi seia
una senyora —per qualificar-la d'alguna manera que no sigui ofensiva— a la que
li va sonar el mòbil. Una vegada? Fred, fred... Dues? Fred, fred... Tres?
Premi! Quan la vam renyar, es va fer l'ofesa. Com diria l'ex ministre Federico
Trillo: manda huevos!
Bona nit !
ResponEliminaPel què expliques, malauradament la impresentable del móbil deuria estar a la mateixa fila (nº2) que tu i que jo. Ho dic perquè tantes no, però jo li en vaig comptabilitzar dues de trucades. Hi ha gent que els haurien de tancar dins d'una gàbia a casa, amb una camisa de força, no deixar-los sortir i molt menys deixar-los acostar a res que s'assembli a un teatre.Sort que no seia al meu costat perquè ara mateix aquest aparell estaria absolutament inservible perquè t'asseguro que li hauria pres de les mans i matxacat sense pietat. Un dia engaxarè per banda un d'aquests desgraciats i ell i el seu móbil pagaran per tots ells. Em quedaré molt a gust.