24 d’ag. 2015

Propera Parada

PROPERA PARADA
(al Microteatre Barcelona)




En l'últim post vaig explicar que el diumenge vaig anar al Microteatre Barcelona abans de tancar per vacances, i que hi vaig veure dues obres. La segona es titulava Propera Parada, una comèdia escrita per Silvestre García per a dos actors, noia i noi.
La mini-sala està decorada com un vagó de metro, i quan hi accedim els espectadors ja hi ha un xicot assegut, garrulo de Castefa, segons el programa de mà. Vestit amb un gust horrible: bermudes estampades, samarreta, calçat amb esportives barates i al cap una gorra tipus bèisbol; porta ulleres de sol, dins un vagó de metro. Sona el ding dong que indica que el metro arrenca i entra fent un salt per no perdre'l una noia jove, guapa, arreglada, segura d'ella mateixa, minifaldilla, tirant a pija... tipus tia bona. El xicot se la mira, agafa el mòbil i comença a teclejar enviant WhatsApp.
Al mateix temps el paio ha agafat unes cartulines que ens va mostrant al públic amb els missatges de Whats que es creua amb un company, una argúcia molt divertida. Els missatges són del tipus "acaba d'entrar un pivon...", contesta "està bona?". "Uauh". "Morena o rossa?", contesta "cabell negre". "No parlo d'això. Les celles, les celles. Color de la ceja color de la almeja", i així una estona fins que s'adonen que hi ha una bossa abandonada sota un dels seients. Fi del meu relat i canvi d'actituds dels protagonistes. Ja sabeu que no m'agrada fer spoilers.
La peça no és cap virgueria, però és enginyosa i funciona bé en un espai reduït i en el temps curt d'un micro. La direcció és de Javier López, la noia (el pivon) és la Laia Alberch i el garrulo Edu Tudela, tots bé en els seus papers.
Repeteixo el que ja vaig dir ahir. Bon ambient en el Microteatre Barcelona, el bar animat i a esperar al setembre que tornarà a funcionar. Jo m'escapo uns quants dies a un lloc on el teatre és molt important.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada