Ciara

CIARA

(al Teatre Akadèmia)

David Harrower és un dramaturg escocès que a Barcelona la majoria d'aficionats varem conèixer principalment per l'obra Blackbird que Lluís Pascual va dirigir al Lliure fa tres anys, si no em confonc. Ara a l'Akadèmia estan fent Ciara, una tragicomèdia segons el programa, tot i que no hi estic molt d'acord; és massa dura per ser-ho. És un monòlog que l'Àngels Bassas es carrega a l'esquena ella soleta, i ho fa amb autoritat tot i que no ha de ser massa fàcil, doncs l'obra és punyent.

En una escenografia pràcticament pelada, només un quadre damunt un faristol en un lateral i un altra recolzat a la part superior de l'escenari, apareix una noia encara jove, guapa, elegantíssima amb els seus tacons alts, habillada amb un vestit pantaló de color negre molt distingit i molt escotat. És la Ciara que ens comença explicant el quadre de la part superior que representa una dona, una mena de geganta recolzada dormint damunt una ciutat —en realitat el quadre està en blanc—. Estem en una galeria d'art de Glasgow, la seva galeria d'art. Ens parla de valor d'alguns quadres, d'un pintor que admira i ella representa, dels clients, i de sobte s'atura i ens pregunta si volem saber el que va passar un dia que...

Aleshores, de mica en mica anem descobrint qui és aquella dona (més forta del que aparenta) que es mou en un món d'homes, ja que el seu pare és un reconegut criminal, un capo màfia a l'escocesa —Glasgow te fama de ser una ciutat perillosa—, la relació que ténen, la vida amb el seu home, lloctinent del pare. Ella viu aïllada de la delinqüència familiar, però passa un fet inesperat que provoca que mostri els seus gens. Com si la geganta de la pintura s'hagués despertat de cop.

L'obra l'han dirigit en parella Andrés Lima i Martí Torras Mayneris, penso que molt bé i l'Àngels Bassas n'ha fet una creació, a més el físic l'ha acompanya per aquest paper, ja que és més aviat menuda, i quan desperta la bèstia que porta a dins, sembla que faci un pam més d'alçada. Una il·luminaciò sòbria però molt ben dossificada ha fet la resta.

L'Akadèmia amb tres quarts d'entrada ha aplaudit amb ganes gratificant l'esforç de l'actriu, que a la tercera tanda ha demanat aturar els aplaudiments i ha tingut un emotiu record per Carlos Álvarez Novoa, mort el dia abans, actor amb el que havia treballat més d'una vegada. Estava plorosa.