L'Electe

L'ELECTE

(a la Sala Muntaner)

          ¿No us ha passat mai que feu un repàs a la cartellera i us sembla que ja ho heu vist tot, i que no hi ha res que us interessi? Com que tens ganes d'anar al teatre —els addictes necessitem la dosi— fas un segon repàs i et dius "aquesta" sense massa il·lusions, i aleshores tens la gran sorpresa, patapaff! i surts fent la onada, i a sobre la gent et mira estrany pel carrer. Doncs això m'ha passat amb L'Electe.

          Es tracta d'una comèdia en el més pur sentit de la paraula, i com a tal, plena de picades d'ullet a l'actualitat de casa nostra.

          Falten menys de cinc hores perquè el president electe de Catalunya faci el seu discurs d'investidura davant la cambra que l'ha de ratificar. Tot està a punt. Tot? (sembla un conte de l'Astèrix). Bé hi ha un petit problema, el candidat és incapaç de tirar endavant la seva locució sense sofrir un atac de "picor al nas", diu ell, en realitat fa unes ganyotes horribles. Després de consultar a un otorrino li toca el torn a un psiquiatra, que comença a investigar en el més profund del seu jo.

          Ja he dit que és una comèdia i així està escrita, però tot i que coqueteja amb la farsa, es manté per sota de la línia gràcies a dues persones llestes: l'autor, Ramon Madaula que ha aconseguit de no passar-se i Jordi Casanovas, que l'ha dirigit i l'ha contingut just per sota d'aquesta línia. Ramon Madaula, que a més d'autor fa el paper de psiquiatra, és un paio intel·ligent que ha tingut la visió de no dirigir-se a ell mateix, i mira que ha de ser temptador amb un text així. El resultat està a la vista. Roger Coma, el candidat a 135è president de la Generalitat a tret la seva millor vis còmica i ho ha clavat. Les seves ganyotes psicosomàtiques són d'antologia i feia patir de collons veure com torçava el nas i la boca en uns exercicis impossibles.

          Marginalment a la trama central, ha rebut tot déu, assessors, familiars, metges i psicòlegs, la oposició, la banca, la corrupció i la mare que els va parir, però tots molt com de passada, sense entretenir-se ni repetint mai el gag per reforçar la seva gràcia —cosa que així mai s'aconsegueix—. Fins i tot ha sortit el dijous gras (segons l'electe) o llarder (segons el psicòleg). "El dijous gras botifarra menjaràs" diu el polític. "El dijous llarder botifarra menjaré" diu el doctor, i així amb un pugilat d'aquesta categoria ha anat fluint l'obra.

          Una Sala Muntaner plena ha respost amb riallades i al final amb aplaudiments llargs i sonors, i és que l'obra s'ho mereix per una boníssima direcció i les actuacions dels dos protagonistes. Per cert, una escenografia clavada pel que podria ser el despatx d'un dirigent polític important. No us la perdeu.