REFRACCIONS
(a la Sala Flyhard)
Sembla que la
FlyHard s'estigui especialitzant en comèdies-drames científics. Fa poc més de dos anys
ens van sorprendre amb Tortugues: la Desacceleració de les Partícules i ara
s'hi fa Refraccions, una peça que comença intentant explicar (?) la teoria de
cordes, que té alguna relació amb la física quàntica, però us avanço que jo a
l'escola em vaig quedar amb el teorema de Bernoulli, i d'aquí no vaig passar.
Explico això perquè
l'obra comença amb el protagonista explicant hàbilment el complicat de la
teoria de cordes, de la que no s'enten res, com tampoc va entendre que la seva
parella el deixés. Molt bon començament i a partir d'aquí veiem representada
l'evolució d'aquest matrimoni (?) en diferents quadres. El problema és que
l'obra de seguida perd manxa per culpa —penso jo— de que la idea no dona per a
més i l'execució es talla contínuament. Apagada de llum i canvi d'any,
situacions semblants i cada vegada relacions més espatllades, i així anem
avançant cap a un final que progressivament m'ha avorrit.
Tan el text com la
direcció son de la Concha Milla i les interpretacions van a càrrec de Alícia
Puertas i Sergi Matamala, que penso que han actuat a bon nivell i que han estat
ben dirigits. El problema, per a mi ha estat la idea que s'ha limitat a
presentar només el conflicte de la parella, i d'això a la vida real cada dia en
coneixem mil.
L'espai escènic era
l'apartament de la parella, correcte, i així com fa una pila d'anys podies
entrar en un pis de Barcelona i endevinar que l'havia fet el Núñez y Navarro,
si entressis en un com el de l'obra diries un pis FlyHard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada