4D ÒPTIC
(a la Biblioteca de Catalunya)
Quan la van
fer l'any 2003 no la vaig veure; no es pot veure tot en aquest món. Ara sí, he
anat a la Biblioteca i la meva conclusió és que me la hauria pogut estalviar.
Potser hi he anat amb massa expectatives: això de veure dues obres
simultàniament ho vaig trobar atractiu... Però m'he avorrit, i ja té mèrit
perquè la peça circula a unes velocitats extraordinàries, però també —i és una
cosa que em molesta molt— a crits "extraordinaris". Per acabar-ho d'adobar
la trama m'ha semblat molt justeta i el text carregat de paraules tècniques i
fórmules més o menys quàntiques que me l'han fet molt pesat.
Les
interpretacions han estat bé, però quan hi ha (o un hi troba) poca xixa, no hi
ha res a fer, i aleshores em passa una cosa que podríem titllar de paranormal:
el meu cul em pregunta si encara falta molt per acabar. Sí, sona una mica a quarta
dimensió també , però el meu cul i jo ens parlem, i quan em fa aquest tipus de
preguntes, malament, és que comencem (ell i jo) a estar incòmodes. Confesso que
en alguns moments he intentat dormir, però no ho he aconseguit, feien molt de
xivarri.
Potser tenia
mal dia, però no puc ser més concret, i em sap greu no aportar arguments de
pes, però quan una cosa no t'interessa esplaiar-se és obrir el camí cap a les
palles mentals, o sigui que ho deixo aquí.
P.D. Aclareixo,
però, que a jutjar pels forts aplaudiments l'obra ha agradat molt, cosa de la
qual m'alegro de cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada