3 de febr. 2019

PARECER FELICES

PARECER FELICES
(a l'Antic Teatre)





          El Pollo Campero, Comidas Para Llevar. Com a nom per a una companyia de teatre alternatiu és insuperable; ja et fa preveure que difícilment t'oferiran Incendis o Àngels A Amèrica en versió clàssica per citar peces d'un gruix dramàtic considerable, no. La Cris Celada i la Gloria March, com deien a les merceries quan un article no el tenien: "aquest gènere no el toquen".
          Jo que sóc molt de teatre de text, començant per Shakespeare, una performance d'aquest tipus m'eixampla els pulmons (metàfora) i em refresca el cervell. El dia que van venir a fer Sekvantaro a casa en un @dillunskabrota, el públic habitual no s'ho podia creure, s'ho van passar rebé amb una cosa que no es podien ni imaginar que existís.
          Amb Parecer Felices passa el mateix. Aquestes dues petardas —no se m'acut adjectiu més adequat— ens deixen entrar a les seves vides, escoltant vivències de quan una d'elles era petita, explicada a contrallum darrera un llenç blanc, com a ombres xineses, o participant d'una festa —revetlla? aniversari?— des del primer moment, fent els preparatius llargs i precisos: llums, fanalets, serpentines... no hi falta de res, especialment generoses tandes de xupitos.
          La seriositat en que actuen , la calma i precisió en que situen les coses, els moviments en que es belluguen, de vegades com si fossin models de passarel·la, és... com ho diria? cent per cent Pollo. La tanda d'acudits dolents explicant el sentit per si hi ha un carallot que no els plega, la sessió de selfies fent posturetes i cares... es que no deixen cap pal per tocar.
          Mentre veus l'obra et fa gràcia, fa riure. És quan s'apaguen els llums i t'aixeques de la butaca —per cert que les del Antic Teatre no són aptes per culs de princesa com el meu— que t'adones de la tristesa i buidor de certes vides, de certes maneres d'enfocar-les.
          L'Antic ple com un ou, fins i tot amb coixins per terra, d'espectadors que em aplaudit amb ganes gratificant a aquests dues boges (dit amb "carinyo") que, com he dit abans, ens refresquen el cervell. Gràcies SÂLMON FESTIVAL per portar coses com aquesta.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada