LES FERES DE SHAKESPEARE

LES FERES DE SHAKESPEARE

al Onyric - Teatre Condal

          David Mamet és guionista de 46 pel·lícules i Tom Stoppard de 50, Deun'hi dó! Doncs William Shakespeare ho és de 1.427. Colló! Em sembla que per anys que passin ningú l'atraparà. I perquè? Crec que passa això perquè és com el porc: d'ell s'aprofita tot. A pocs se'ls ha donat tan bé la comèdia com el drama, i ara ho podreu comprovar, doncs els Parking Shakespeare dintre poc ens faran L'Amansiment de la Fera, una comèdia esbojarrada i Titu Andrònicus, la tragèdia més bèstia imaginable.

          Això ha estat una digressió, perquè jo vull parlar d'un musical que es va estrenar ahir a l'Onyric, o el Condal, o les dues coses, que al final és el mateix.

          El Pirates —la companyia que gestiona El Maldà— s'ha encarat per tercera vegada amb un text del bard: The Taming of the Shrew però ho ha fet posant els ovaris damunt la taula, i parlo d'ovaris perquè, com diu en el programa de mà, ha "capgirat un text essencialment masclista", així sense manies. Ha mantingut el fil de la història, però amb unes notes de diferent color, i els ha sortit rodó. Enhorabona Ariadna Pastor per un treballa imaginatiu i increïble.

          A partir d'aquí l'Ariadna Cabiró, la música de la casa i l'Adrià Aubert, el director han començat a fer puntes de coixí i els ha sortit un musical digne dels millors que s'estan fent al West End de Londres.

          Només d'entrar al teatre ja et sorprèn la modificació de l'escenari amb una passarel·la acabada en T damunt el pati de butaques, però a l'escenari Enric Romaní ha muntat un racó de Padova que ens ha transportat al renaixement, i hem vist la plaça de la ciutat amb anades i vingudes de la població, però també la casa benestant de la família de Caterina i Bianca, i... Tot amanit amb unes cançons molt bones i ben executades per un tercet a voltes reforçat per un contrabaix i violí a càrrec de... (ho hauríeu d'endevinar).

          La història és coneguda, tot i que, com ja he apuntat, hi ha uns canvis que no han perjudicat en el més mínim la trama, encara que sí la intenció. El càsting formidable; no acostumo a citar els actors però en aquest cas no em puc resistir: Laura Aubert, Lloll Bertran, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig i Jordi Vidal, molts d'ells doblant papers.

          A destacar també unes coreografies molt senzilles però tremendament efectives ideades per Laura Romaní i un vestuari molt adequat de Maria Aldabalejo.

          Dues hores de teatre imprescindible que t'inviten a anar a sopar amb la penya amb la que has anat al teatre —en aquest cas uns néts meus— i comentar les excel·lències del que has vist i adonar-se que es pot modificar el text sense perdre ni un bri de la història i també que res és intocable i que ben fet es por modificar tot. Avui he estat especialment content de que els que m'acompanyaven fossin néts meus.