MUNDO OBRERO
(al Teatre Lliure)
Jo em declaro com a fervent admirador d'Alberto Sanjuán des de que el vaig descobrir amb Animalario y com
que a Barcelona tenim la sort de que ens visita amb freqüència, doncs l'ha
pogut seguir més o menys. Ara l'hem tingut al Lliure de Gràcia amb Mundo
Obrero, la seva última obra, un repàs als 120 anys de la història d'Espanya, un
repàs disfressat de musical amb temes originals de Santiago Auserón.
Luis i Pilar són una parella —en realitat quatre parelles— que ens fan viatjar
per aquesta trista història . A l'any 1901 són dues criatures alumnes de l'Escola
Moderna de Ferrer i Guàrdia, més endavant es casaran, els enxamparà la guerra
civil, es convertiran en uns altres Luis
i Pilar i uns altres i uns altrtes...
sempre una parella enamorada, conseqüent i compromesa que les aniran passant
putes amb l'esperança d'una Espanya nova que mai acaba d'arribar.
Explicar la trama
és complicat perquè es van donant pinzellades de cada època, alegries (poques)
i misèries (massa) tot barrejat amb música. Escenes divertides com la de
l'assemblea de veïns d'un barri obrer fins a la de la tortura perpetrada per un
comissari feixista i torturador, per cert no fa massa ascendit, premiat i emmedallat...
El matrimoni forma part de totes les mogudes, ocuparan finques el 36, son
assassinats i llençats a una fossa comuna, assistiran a les assemblees
obreres...
L'obra la porten
quatre actors: Alberto Sanjuán i Marta Calvó que interpreten diversos
personatges històrics a més de tocar la guitarra (Sanjuán) i cantar i ballar
(Calvó), i Luis Bermejo i Pilar Gómez són el matrimoni (s) al llarg d'aquest
120 anys. Dos grans actors que fan una pila de papers tot i que són sempre els
mateixos, gent de poble, de barri, bona gent que han hagut de suportar
dictadures, indignitats i salaris baixos. Dues actuacions memorables
L'escenografia la
signa Beatriz Sanjuán i és molt simple però ajustadíssima al que s'ens explica,
i es nota la mà d'una especialista en moviment escènic a càrrec de Paloma Díaz. La música de Santiago Auserón molt bona i avui he descobert que Alberto Sanjuán toca bé i amb soltura la guitarra.
Us diria que no us
la perdeu, però avui diumenge han fet la última sessió. Llàstima als que no
l'heu vist, perquè val molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada