ROSTOLL CREMAT

ROSTOLL CREMAT

(al Mercat de les Flors)

Avui Toni Gomila ens ha regalat amb una joia: Rostoll Cremat. En la seva versió de dramaturg, el de Manacor ha fet una crítica a la indústria del turisme i l’oci en la societat occidental, de la merdosa, depredadora i destructora indústria turística —que a Mallorca han patit en primera persona—, i ho fa pouant en les rondalles mallorquines de tan bona tradició i que ell tan bé coneix. L’obra escollida és la d’en Joanet de la Gerra —de l’aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Recó, de mossèn Alcover—. Què faríem sense mossèn Alcover?

I què li passava al Joanet de la Gerra? Doncs que vivia amb la seva dona i set fills en una barraca, i com que un dia els va caure una llavor de fava que va germinar i créixer i créixer fins el cel (història recurrent en molts contes) la dona d’en Joanet li va demanar que s’hi enfilés  i demanés al cel (mitjançant Sant Pere) millores per a ell i la seva família.

L’obra té dues parts, sense descans, però dues parts molt ben diferenciades: la primera el conte d’en Joanet i la segona la “tesi” sobre la destrucció de la illa. Dir que la primera és divertida és poc, a més ha aprofitat per donar-hi pinzellades i referències a obres del teatre universal; la dona, ambiciosa que l’obliga a emparrar-se a la favera per demanar millores al cel, és lady Macbeth, quan demana que el facin metge, a la seva dona metgessa i als fills metjons, es refereix a Astrov de l’Oncle Vània, més endavant ens trobarem amb Stockmann d’Ibsen, i així endavant i endavant. Impagables les converses explicant quan Chopin (Txopeng, corretgia la filla) voltava per l’illa amb aquella torti vestida d’home...

Possiblement la segona part, on la filla exposa la tesi sobre la destrucció del paisatge i la bona vida calmada i tradicional de l’illa s’hagi allargat en excés; una petita retallada no li hauria anat malament, però penso que la peça li ha quedat rodona al Gomila.

Bona direcció d’Oriol Broggi i molt bé l’equip d’actors que han anat donant vida a tots els personatges. Als que ens agrada el parlar de ses illes, hem gaudit de la immersió, tot i que en alguns moments hem passat dificultats per entendre el que ens explicaven, però penso que això té de bo una llengua: la seves varietats dialectals, que proporcionen una riquesa impagable en front a la uniformitat.

M’atreveixo a dir que és una de les peces bones d’aquest Grec que no ha destacat per ser memorable. Al festival només es veurà dos dies, però em sembla que no m’equivoco dient que els que no la veureu ara, la podreu recuperar a la propera temporada.