TAN POCA VIDA

TAN POCA VIDA

(al Teatre Lliure)

          Avui, per primera vegada Ivo Van Hove m'ha decebut. Parlo de Tan Poca Vida, la peça que es fa dos dies a Lliure de Montjuic dins el Grec Festival. L'International Theatre Amsterdam, fusió del Toneelgroep Amsterdam i l'Amsterdam Stadsschouwburg s'ha estrenat a Barcelona amb aquesta peça monumental basada en la novel·la de Hanya Yanagihara.

          Jo la novel·la no l'he llegit —el meu psiquiatra em va prohibir llegir llibres de més de mil pàgines— i per tan no puc opinar amb coneixement de causa si la adaptació està aconseguida o no, però sí que puc dir, perquè és la meva opinió que m'ha semblat dispersa, mal aglutinada, i això per una obra de més de quatre hores és greu. Si hi afegim que el meu holandès no és que el tingui rovellat, sinó que "no el tinc", doncs us podeu imaginar que la cosa es fa feixuga.

          Aquí hi afegiré una cosa que m'ha augmentat amb l'edat: em costa molt de suportar la violència i en aquesta peça n`hi ha molta. Un altra detall que no m'ha convençut és que hi ha dues escenes sexuals entre dos homes. A mi no em molesta que dos homosexuals tinguin sexe, però sí que ho facin amb els pantalons posats. Com diu un amic meu ha sigut un polvo per osmosi.

          Apart del que he dit, penso que la posada en escena és espectacular i que els actors ho han fet bé, dins el que puc valorar sense entendre'ls i tenint en compte que a la mitja part he desertat. He pensat que ja en tenia prou i que a casa —com a casa enlloc, deia la meva àvia— davant una vas de whisky, pres amb la moderació habitual en mi, reflexionaria millor el que diria en aquesta ressenya.