UN DIA QUALSEVOL
(a la Villarroel)
Encara s'està fent a la Villarroel Un Dia Qualsevol, una comèdia que enfronta dues actituds
davant la vida: la Joie de vivre d’un dels personatges davant l’apatia
d’uns altres, i tot això passa en una residència de la tercera edat, que per a
molts és la quarta.
L’arribada de una
nova resident —una dona encara de bon veure que s’acaba de quedar vídua— que
s’interna per pròpia voluntat a la mort del marit, revoluciona la vida dels
residents. És diu Marta, però a partir d’ara vol que li siguin Solange, el nom
que sempre s’hauria volgut dir. Aquest punt d’arrancada (molt hàbil) és
suficient per indicar-nos el tarannà d’aquesta dona, que es trobarà amb dos
residents que només fan la viu-viu. El quart personatge és una de les
cuidadores de l’establiment Bon Repós —un nom bèstia perquè el bon repòs
acostuma a ser la mort, tot i que hauria sigut molt pitjor dir-se Un Bon Cel—.
L’obra és una comèdia
per passar l’estiu amb les següents virtuts: Oriol Tarrasón, l’autor, és un
murri i a falta d’una idea amb més gruix, que podia tirar cap a un drama
terminal, ha jugat amb puteria i s’ha buscat sis actors no professionals que
han fet de malditos —primera escena de Don Juan Tenorio— amb el que ha
assegurat la presència d’amics, coneguts i saludats. L`altra virtut ha estat el
càsting, doncs s’ha buscat quatre actors amb l’ofici sabut de fa temps que han
aguantat l’obra amb el seu savoir faire: Annabel Castan, Imma Colomer,
Pep Ferrer i Quimet Pla han ajudat a tirar l’obra endavant.
Com ja he dit, una
comèdia d’estiu, sense complicacions i refrescant. No passarà a la història,
però estic segur que tindrà un bon èxit, perquè està farcida de gags i per les
virtuts que més amunt he explicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada