FEMINISME

FEMINISME

(Opinió)

FEMINISME Moviment que té com a finalitat d'aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home. L’entrada és del DIEC.

Alguns consideren Christine de Pizan, nascuda a mitjan segle XV com a la primera feminista de la historia, però això ens portaria massa enrere, per la reflexió que vull fer. És evident que les dones all llarg de la història han estat menystingudes en la majoria de situacions. Un exemple recent: amb la meva dona ens van casar l’any 1965 i quan vam estar instal·lats li vaig recomanar que anés a un banc a obrir-se un compte corrent per així disposar de la comoditat de poder estendre xecs per fer pagaments, domiciliar-se rebuts i altres comoditats. No li van obrir malgrat portar diners per fer-ho. Li van donar un document perquè “jo” (l’home de la casa) hi estampés una signatura “donant-li permís” per fer-ho. Un ser “inferior” com una dona no podia prendre segons quines decisions sense el vist i plau del seu “mascle dominant”, pare o marit. Parlo de meitat del segle XX no de la baixa edat mitjana. Eren anys de dictadura franquista i el règim de s’excremència (Brossa dixit) estava còmode amb aquesta moral (si se’n pot dir així).

Mica en mica, lentament i amb molts esforços per part de les dones insubmises, es va avançar i s’està avançant en igualar rols entre gèneres, però... els maleïts peròs, últimament noto allò que en català se’n diu “un biaix” que em preocupa. Alguns grups defensen aquest dret justíssim a la igualtat amb un esperit que m’atreveixo a qualificar com “de revenja”, com si diguessin “ara és la nostra i sus vai a enterá” (utilitzant el llenguatge de Maki Navaja, filòsof que admiro).

Jo parlo del món que més conec que és del de la cultura; d’esports no tinc ni idea, i últimament comença a ser freqüent alterar les obres dels clàssics fent canvis en la estructura del relat que confonen més que ajuden la croada feminista. En pocs dies ho hem vist en una obra de Shakespeare i en una òpera de Verdi. La Caterina de The Taming Of The Shrew era una noia sota l’obediència del pare i posteriorment del marit, així ho va escriure Shakespeare, i la Violeta de La Traviata una cortesana (en llenguatge planer, una puta). Traviata en italià vol dir extraviada, la dona que per diners s’obria de cames, o sigui que se saltava la moral imperant en la societat.

Modificar l’estructura de l’obra d’un clàssic és delicat i si no es fa amb molta cura, potser val més dir que és una obra nova “basada en...”, però és clar, si als crèdits hi surtin autors consagrats tiba molt.

Acabo dient que si a la modificació hi apareix violència física contra els mascles que no estava a l’original, penso que s’enfonsen els principis del bon feminisme. ¿És bona política combatre les violacions de dones violant homes? La violència contra les dones, amb violència, ara de dones contra homes? Aquí penso sincerament que la adaptadora de l’obra del bard va perdre els papers i que les feministes que van aplaudir trencant-se les mans, li van fer un trist favor a la causa feminista. Però només és la meva opinió...