14 d’oct. 2019

ROMAN BOYER i GUILLEM MARTÍ

ROMAN BOYER i GUILLEM MARTÍ
(al Teatre de l'Aurora)




Avui hem tornat al Teatre de l’Aurora, però no per veure-hi teatre; hem tingut un concert inclòs en el cicle MÚSICA DE PRIMERA FILA que es programa conjuntament amb l’Escola Conservatori Municipal de Música d’Igualada.
Romain Boyer i Guillem Martí, professors d’aquesta escola, violoncel i piano respectivament, ens han regalat amb un concert en tres parts. Les dues primeres amb música romàntica i a la tercera ja ens han posat de ple a l’època moderna.
Han començat amb Fantasiestücke de Robert Schumann, possiblement el màxim exponent del romanticisme. Schumann que anava per a molt bon pianista va tenir un problema amb la mà dreta i tingué d’abandonar la seva carrera com a concertista i dedicar-se a la composició. Alguns pensem que aquest handicap el portà a buscar expressar al màxim els sentiments, sense buscar el lluïment com a virtuós que ja no podia demostrar.
A la segona part sonata per a violoncel i piano en G menor de Frédéric Chopin, un altra romàntic que va escriure pràcticament per a piano, instrument del qual era un virtuós. Aquesta sonata amb violoncel va ser una “raresa” que va composar gràcies a l’amistat amb un virtuós del violoncel, Auguste Franchomme.
La tercera part l’han dedicat a la música moderna interpretant Pohádka (Conte de Fades) de Léos Janácek, per a mi una autèntica i agradable sorpresa perquè no la coneixia. És una peça que ens ha transportat a un món oníric, delicat que ens (m’ha) deixat com flotant per damunt de la butaca. És una d’aquelles peces que quan s’acaba dius; oh!, ja està? Preciosa, busqueu-la per You Tube; hi és (em sembla que hi és tot).
Tan Boyer com Martí són dos intèrprets de categoria, dels que s’hi deixen la pell i s’entenen molt bé, perfectament conjuntats, i els assistents que quasi omplíem l’Aurora hem aplaudit fort, amb ganes i els hem fet sortir a saludar repetides vegades. Als que ens estimem la sala ens omple de goig veure-la plena tan amb teatre com en concerts. Que no pari!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada