9 de set. 2011

PEGADOS
(al Club Capitol)




Us agraden els musicals? Tots? Els grans musicals o els petits musicals? Cap problema, estem davant d’un petit gran musical. És petit pel seu format, només quatre actors (un d’ells el pianista com a únic músic) i és gran perquè és molt bo. No tots han de ser obres de gran pressupost com Els Miserables o Bombay Dreams.
La història és curiosa i divertida: explica una convivència forçosa. Una parella jove que s’acaba de conèixer en una discoteca se’n van als lavabos a fotre un kiki amb la intenció de no veure’s mai més, però una vegada consumat l’acte no es poden separar i han de fer cap a urgències perquè els desenganxin. Allí una infermera que passa de tot els té esperant el metge i mentrestant ells es lamenten, reflexionen, s’odien i al final...
Aquesta obra es va estrenar al Almeria Teatre de Barcelona ja fa un temps, però va passar quasi desapercebuda. Després ha anat rodant per Espanya i s’ha fet amb una pila de premis com a millor musical; Butaca, Max... i se’ls mereix. Té un text ocurrent i divertit, una música fantàstica amb excel·lents arranjaments (sembla mentida el que es pot fer només amb un piano tocat per un bon pianista) i una posada en escena molt bona. Ferran González, junt amb la Alícia Serrat son els autors de música i lletra. La direcció és de Victor Conde. Dona la impressió que la tenen molt rodada perquè és molt rodona, com si li haguessin llimat tots els repèls.
La obra és en castellà, però aquí li han posat uns quants tocs de català, i aquest bilingüisme encara l’acaba d’arrodonir. La Sala 2 de “Can Pistoles” quasi plena i el públic aplaudint amb ganes. Ens hem divertit de valent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada