L'ÀNIMA DEL BUS
(dins d'un autobús)
Avui, a Barcelona, he agafat l’autobús 44, vell model de final dels anys seixanta, un dels primers articulats que van circular per la ciutat. Com podreu comprovar a la foto que il·lustra el comentari, aquest transport, que avui ha sortit del Centre de Serveis Socials d’Horta, anava a... enlloc.
Bé, sí que hem anat a algun lloc. El xofer ens ha portat carrer Tajo amunt, ha enfilat Lisboa i després l’Avinguda Estatut de Catalunya fins a un carrer tallat, just sobre les cotxeres de TMB. Allí ens esperaven el Jordi Martínez (actor) el Pep Pascual (músic) i la Lola López (ballarina). Han pujat al bus que, apart dels espectadors, estava ple d’andròmines (especialment sabates) i ens han explicat que aquell vell transport estava farcit de records, situacions, vibracions...
El Jordi Martínez ens ha recitat textos, entre ells d’Homer, mentre el Pascual hi posava música i la López ballava, tot amb la intenció de fer fluir un ambient d’intimitat i complicitat que, malauradament, crec que no s’ha creat. Ha quedat interessant, però fred. Penso que hi faltava un fil conductor que tibés d’una història potent, o potser era el que jo m’esperava.
Mentiria si digués que els tres intèrprets ho han fet malament; el problema ha estat de falta de xixa. Acabada la funció, ens han tornat al lloc de on hem sortit. Ha sigut interessant, però fluix. Llàstima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada