Carta al Sr. Artur Mas

CARTA AL PRESIDENT MAS

(Opinió)

            Sempre escric el que penso, especialment de teatre, però també ho faig d'altres coses. Avui m'ha semblat oportú publicar el burofax que li vaig enviar el passat dia 30 al nostre president amb motiu de la seva negativa a acudir a la manifestació del proper 11 de setembre.

Molt Honorable President de la

Generalitat de Catalunya,

Sr. Artur Mas.

Voldria que conegués el meu desencís pel que , definitivament, ja sembla un fet: vostè no anirà a la manifestació del 11 de setembre . Suposo que tindrà els seus motius, però jo no els entenc i em sembla que puc dir, sense pecar d’agosarat, que hi ha centenars i milers més ciutadans que tampoc ho entenen.

Comprenc que vostè defensi el pacte fiscal, però sap tan bé com tothom — i quan dic tothom hi poso els nacionalistes catalans i els nacionalistes espanyols— que el que farà Don Mariano és donar-nos a tots — i aquí només hi poso als nacionalistes catalans— per allà on s’aguanten les ampolles. Tampoc s’ha de ser molt llest: ha promès que s’ho estudiarà! vol una prova més clara que te decidit no fer-ho? Quan aquest senyor diu blanc, fa negre i en els cassos que diu negre, fa blanc, i no actua així perquè sigui gallec; a un gallec només costa d’endevinar si l’escala la puja o la baixa; actua així perquè és així: un mentider impresentable.

És per això que penso que el dia que toqui, vostè haurà d’anar a Madrid, ni que sigui per educació, però independentment d’això el dia onze hauria de venir amb nosaltres. Faci com un més del partit al qui han donat “llibertat” i faci pinya i demostri que en els mals moments com aquests som un poble unit... perquè suposo que si no hi acudeix no serà perquè la mani no l’han organitzada vostès, oi? Això seria greu, molt greu.

Miri, crec que aquesta vegada ho està fent molt malament. Som multitud els que hem fet maniobres en el calendari per ser a Barcelona el dia 11, cancel·lant compromisos i organitzant cangurs pels nets petits per poder-hi acudir junts amb els fills i resta de família, en fi...

Acabo perquè el que li havia de dir ja li ho he dit. Vostè és molt lliure de fer el que li sembli, però tingui en compte que els polítics han d’estar sempre al costat del seu poble.

Josep M Ribaudí i Martí

30 d’agost del 2012