Aixopluc / 3 d'un Glop

AIXOPLUC / 3 D'UN GLOP

(a l'Espai Lliure del Lliure de Montjuic)

Com que suposo que el màxim responsable del Teatre Lliure és el seu director, doncs felicitats Sr. Pasqual, felicitacions per la posada en marxa d’AIXOPLUC / 3 D’UN GLOP, una bona iniciativa que, apart de ajudar a emergir nous valors teatrals, ens permet recuperar l’Espai Lliure que tant i tants enyorem (tot i comprendre les dificultats actuals).

El que hem vist aquesta setmana han sigut tres “Propostes per al Barcelona World” a càrrec de les companyies “Els Pirates Teatre”, “Marc Artigau i Queralt” i “La Ruta 40”. La durada pactada per cada obra és entre els 15 i 20 minuts cada una, o sigui que els autors s’han hagut de cordar bé les espardenyes per complir.

Les obres tenen tan poc recorregut, que prefereixo no desvetllar res de l’argument, però la diatriba contra aquest projecte especulatiu que ha de substituir la gran casa de putes que hauria sigut Eurovegas per una casa de putes més petita anomenada Barcelona World, és ferotge. Una cosa que s’agraeix és que els autors no s’han tallat un pèl al anomenar les coses pel seu nom, i diuen “la Caixa” quan parlen del banc i “Enrique Bañuelos” quan parlen del promotor-especulador, i a fe que els deixen galdosos.

Una posada en escena atractiva, convertint l’Espai en un cafè-teatre ha ajudat al desenvolupament de les històries. La primera potser la més fluixa, tot i que ha ajudat a situar-nos en el context i preparar les que havien de venir, realment molt divertides, tot i deixar un regust amargant.

Ens ho hem passat molt bé i hem aplaudit de gust. La iniciativa, un èxit, doncs pel que sé tot el paper està venut. Repeteixo, bona iniciativa del Lliure que, no ho oblidem, és un teatre públic.