Juicio a una Zorra

JUICIO A UNA ZORRA

(al Teatre lliure de Gràcia)

De vegades, rares vegades, quan encara estàs acomodant el cul a la butaca del teatre i els actors només han dit quatre frases, et sents abduït cap a l’interior de l’obra, com si et xuclessin. És el que m’ha passat avui amb aquesta peça que s’acaba d’estrenar al Lliure de Montjuic. Juicio a una Zorra és un monòleg però a la vegada una obra coral (?) on hi surten una pila de personatges.

Abillada  amb un vestit de festa vermell, sabates altíssimes de taló, rossa com un fil d’or i borratxa de vi barrejat amb una estranya droga per aplacar el dolor de l’ànima, el personatge s’encara  a la història, començant pel seu progenitor, Zeus, a qui diu de tot, maleint-lo com un tirà i renegant d’ell com a pare i com a déu. És una dona embrutida per l’alcohol, esqueixada pel dolor, malalta d’amor... però que veu les coses clares. Tota la seva vida ha estat manipulada excepte una vegada, per això diu: yo solo tomé una decisión: amar a un hombre por encima de todo.

Miguel Del Arco ha escrit un text magnífic on ni hi sobra ni hi falta una sola paraula, un text que, segons ell, es va veure obligar a escriure després de sentir cada nit com la “seva” Lucrècia de La Violación... li deia ramera a Helena. Però no la va començar a escriure fins que la Machi li va dir que sí, que la faria. Una decisió encertada.

Encertada perquè Carmen Machi ha estat genial, s’ha entregat amb una generositat total; una hora de monòleg d’aquesta potència no és cap tonteria, amb una dicció perfecte tot i “estar borracha”, amb un moviment escènic mil·limetrat. El propi Del Arco l’ha dirigit a la perfecció. La posada en escena sòbria i adequada: una taula llarga plena de copes i ampolles de vi i una il·luminació boníssima que accentuava els moments més dramàtics tenyint l’escena de vermellor.

            Gratificació del públic amb aplaudiments que no cessaven; la intèrpret ha tingut de sortir a saludar repetides vegades. Com és costum als dies d’estrena, acabada la representació al bar s’ofereix una copa de vi als assistents i quan al cap d’una estona ha aparegut la protagonista ha estat repetidament felicitada.