TOT AQUEST SILENCI
(Concert presentació al Luz de Gas)
La jove pianista i
compositora catalana Clara Peya ha tret un nou disc: el tercer, titulat Tot
Aquest Silenci. Ahir el va presentar al Luz de Gas. El CD l’ha subtitulat
Poemes per Seguir Caminant, i és un recull de cançons amb lletres de diversos
autors, ella inclosa, als que ha posat MÚSICA, així, en majúscules.
Els poemes són de poetes,
alguns coneguts i altres menys: Sílvia Bel, Jordi Pujol, Mireia Calafell,
Amadeu Bergés, Maria Cabrera, Georgina Castillo, Anna Tobias i Sònia Moll. La
música i la resta de lletres són d’ella. La formació musical ha estat el trio
clàssic: piano, contrabaix i bateria, amb reforços puntuals de saxo alt, trombó
i guitarra elèctrica. A les veus Judith Neddermann i Alessio Arena, molt bons.
Al llarg del concert s’han
anat desgranant els dotze temes del disc, una música gens fàcil però
tremendament atractiva. La Clara Peya no fa cançonetes, possiblement no en
sabria; la seva música és més profunda i es nota que busca que les paraules i
els sons formin un cos únic i s’adaptin l’un a l’altra. Per això la seva música
no és enganxadissa i per això és tan interessant. Compreu el CD i escolteu Si
tant m’estimaves, i a mida que l’aneu escotant hi quedareu enganxats i
patireu el mateix abandonament que el/la protagonista.
Aquesta noia, com tots
els bons músics, és d’una formació molt rigorosa i això es nota tan a l’hora de
composar com a la d’interpretar. Segur que ha begut de moltes fons, com és la obligació de qualsevol artista que pretengui innovar. En un moment del concert
en que els cantants s’han apartat, m’ha semblat sentir el famós trio de Keith
Jarret, Gary Peacock i Jack DeJonette, quasi res!
El directe ha sigut
molt potent, cantants i intèrprets han posat tota la carn a la graella i s’han
entregat a fons. Llàstima que ha fallat una mica la sonorització, o potser jo estava en l’angle equivocat, doncs al racó de la dreta de l’escenari de tant en
tant es creaven problemes d’equilibri i la bateria tapava a la resta, a més hem
patit el soroll de fons d’un aparell d’aire condicionat que estava
particularment esvalotat.
Un públic heterogeni,
però amb predomini de gent jove, ha premiat l’esforç amb aplaudiments i
peticions de bis. Dóna gust veure emergir nous valors. Una gran nit de música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada