El Tinent d'Inishmore

EL TINENT D'INISHMORE

(al Versus Teatre)

Coneixeu a un anglès fill d'irlandesos que es diu Martin McDonagh? Recordeu “L’home dels coixins”, aquella obra que va dirigir Xiscu Masó el gener del 2009 a l’Espai Lliure? Doncs  a aquest autor que de vegades sembla que no toqui vores, o que no s’hagi pres la medicació, aquests dies li estan representant a la Versus una de les seves obres més tarantinianes.

Va de terroristes irlandesos. Un d’ells està com una cabra —la resta tampoc despenja de molt amunt— i s’escindeix del Ira i munta el Lila (redéu amb el nom!) Mentre esta torturant a un traficant, el truca la seva mare —ell li demana disculpes al torturat per la interrupció— i s’assabenta que el seu millor amic està malalt. S’amoïna molt perquè és l’únic amic que te... un gat. Deixa la tortura, li dóna diners al torturat perquè pugi agafar l’autobús per anar-se a curar a l’hospital, ja que no pot caminar perquè li acaba d’arrancar les ungles d’un peu, i se’n va a casa seva, l’illa d’Inishmore. No explico res més.

Penso que els de Teatrebrick han tret molt partit de l’obra, amb un muntatge senzill, però eficaç, on els diferents personatges —una colla de broderline— han anat ensenyant les seves misèries d’un manera molt divertida. Un trio en directe ha posat unes pizellades musicals molt ben integrades. Bona direcció i il·luminació adequada. El vestuari excel·lent, molt apropiat, o sigui tots adequats a la magnitud del seu cervell.

Mitja entrada, però hem agraït a la companyia la bona estona que ens han fet passar amb forts aplaudiments. A la sortida els mateixos actors ens han ofert unes llesques de pa amb botifarra , pica-pica que tenia molt a veure amb el final de l’obra... que no penso explicar.