LA TERRA OBLIDADA
(a la Sala Atrium)
Possiblement un
dels inconvenients de les obres que fan a la Sala FlyHard és que si bades et
quedes al carrer i no aconsegueixes veure-les perquè les entrades volen, però l’avantatge
és que és molt fàcil que alguna altra sala les torni a programar i aleshores,
si no bades, les pots pillar. És el que he fet aquesta tarda a la Sala Atrium:
repescar La Terra Oblidada (gràcies Ferran per avisar-me, ets un amic).
Quan
la van estrenar a la Fly l’autor, llàtzer Garcia, devia tenir poc més de trenta
anys, però pel tema i tal com la va desenvolupar, diries que és un home amb
experiència, doncs està tractada amb gran maduresa.
La història
gira a al voltant d’un home al entorn de la seixantena que està en una cadira de
rodes; a més d’impedit es nega a parlar. No sabem el que li ha passat ni el que
li passa. Viu amb la seva filla mitjana que està ultrapassada i els altres dos
germans, la gran i el petit (acompanyat per la nòvia) l’han vingut a veure, avisats
d’urgència per la germana. Viuen lluny i es veuen poc, amb el fill quasi mai. Com
és que no parla? Es comencen a fer retrets fins i tot davant del pare, la situació
es fa incòmode, la tensió insuportable, crits... Que va passar quan...
Adverteixo
que és una obra molt dura que, tot i ser curta, si no estigués magníficament
interpretada costaria d’aguantar. Els de la Companyia Arcàdia, dirigits pel
mateix autor se n’han sortit amb nota. L’escenografia correcte: la sala d’estar
d’un pis; a l’Atrium tampoc hi cap gran cosa més, i la il·luminació del mateix
estil. L’ambient molt ben recreat. Només ha faltat que en un moment àlgid per
silenciós comencés a sonar el Cor de Peregrins del Tanhauser de Wagner. S’ha
sentit el soroll de com al públic se’ns posava la pell de gallina.
Bona
tarda de teatre que els que omplíem l’Atrium hem agraït amb forts i repetits
aplaudiments. Els actors han sortit a saludar al menys quatre vegades,
contents. Fa de mal dir sense totes les dades a la mà, però em sembla que
aquestes sales petites estan aguantant els que ens està caient al damunt —gràcies
als nostres admirats amics del PP— millor que les grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada