11 de març 2013

La Terra oblidada

LA TERRA OBLIDADA
(a la Sala Atrium)




Possiblement un dels inconvenients de les obres que fan a la Sala FlyHard és que si bades et quedes al carrer i no aconsegueixes veure-les perquè les entrades volen, però l’avantatge és que és molt fàcil que alguna altra sala les torni a programar i aleshores, si no bades, les pots pillar. És el que he fet aquesta tarda a la Sala Atrium: repescar La Terra Oblidada (gràcies Ferran per avisar-me, ets un amic).
Quan la van estrenar a la Fly l’autor, llàtzer Garcia, devia tenir poc més de trenta anys, però pel tema i tal com la va desenvolupar, diries que és un home amb experiència, doncs està tractada amb gran maduresa.
La història gira a al voltant d’un home al entorn de la seixantena que està en una cadira de rodes; a més d’impedit es nega a parlar. No sabem el que li ha passat ni el que li passa. Viu amb la seva filla mitjana que està ultrapassada i els altres dos germans, la gran i el petit (acompanyat per la nòvia) l’han vingut a veure, avisats d’urgència per la germana. Viuen lluny i es veuen poc, amb el fill quasi mai. Com és que no parla? Es comencen a fer retrets fins i tot davant del pare, la situació es fa incòmode, la tensió insuportable, crits... Que va passar quan...
Adverteixo que és una obra molt dura que, tot i ser curta, si no estigués magníficament interpretada costaria d’aguantar. Els de la Companyia Arcàdia, dirigits pel mateix autor se n’han sortit amb nota. L’escenografia correcte: la sala d’estar d’un pis; a l’Atrium tampoc hi cap gran cosa més, i la il·luminació del mateix estil. L’ambient molt ben recreat. Només ha faltat que en un moment àlgid per silenciós comencés a sonar el Cor de Peregrins del Tanhauser de Wagner. S’ha sentit el soroll de com al públic se’ns posava la pell de gallina.
Bona tarda de teatre que els que omplíem l’Atrium hem agraït amb forts i repetits aplaudiments. Els actors han sortit a saludar al menys quatre vegades, contents. Fa de mal dir sense totes les dades a la mà, però em sembla que aquestes sales petites estan aguantant els que ens està caient al damunt —gràcies als nostres admirats amics del PP— millor que les grans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada