eGo

eGo

(a la Sala FlyHard)

Marc Angelet és l’autor i director d’aquesta obra que es va estrenar a la FlyHard la setmana passada, una peça que ens parla de tecnologia i Apps —en català ens hauríem d’acostumar a dir-ne aplicacions, o si voleu Aplis— però naturalment els protagonistes són les persones, encara que estiguin esclavitzades per les esmentades Aplis.

Un policia intenta esbrinar perquè un jove s’ha aixecat de la seva taula de treball i s’ha llençat sota les rodes d’un cotxe —una merda de Dacia de color taronja, es lamenta un company— sense un motiu aparent. El problema és aquell dia de suïcidis com aquell ja en porten 10, un cada trenta minuts exactament...

Naturalment les coses es compliquen i cap dels presents és completament innocent, però que ningú es pensi que és una història de suspens —enjòlit, en deien els editors dels famosos llibres grocs de la col·lecció La Cua de Palla—, més aviat es tracta d’una trama en que l’escriptor juga amb nosaltres, els espectadors.

Jo personalment l’he trobat una mena de funció “de laboratori” on reconec que l’autor ens ha fet anar d’un cantó al altra de manera hàbil i intel·ligent a base de piruetes, però l’he trobat oportunista i força buida. Al final com que semblava que no sabia massa com acabar-la, ens ha donat una ració de moralina i cap a casa.

Escenografia, il·luminació i vestuari correctes i davant una obra així, els actors s’hi posessin com s’hi posessin no podien fer el gran paper de la seva vida. El públic en general s’ho ha passat bé i així ho ha reflectit amb els aplaudiments, La Fly, com sempre, plena.