Escúpidos

ESCÚPIDOS

(al Miniteatres)

No és la primera vegada que recomano anar al Miniteatres, un manera d'anar al teatre "alternativa" de la mateixa manera que és alternativa la proposta d'aquest local. Mensualment proposen un tema i de promig s'hi fan unes vuit obres diferents cada dia. No, no us espanteu, no és una marató al estil de la Costa de la Utopia de Tom Stoppard,  són obres de curta durada, màxim un quart, que es van alternant en les diverses sales del Miniteatres, que per això es diu així, perquè les sales són minisales de sis o deu metres quadrats, on hi caben com a molt deu espectadors i els dos o tres actors que com a màxim hi intervenen.

Hi ha un horari per les diverses funcions, però no us preocupeu massa, tot i estar a prop, no és el Liceo. L'ideal és anar-hi relaxat, comprar l'entrada per la funció que t'interessa, o la que faran més aviat, anar al bar i prendre's o menjar alguna cosa i estar pendent del so d'una campaneta que anuncia l'espectacle a punt de començar. Si no t'has acabat la copa de vi, te la pots emportar a la minisala.

El que vaig veure l'altre dia va ser Escúpidos, peça d'Elisenda Guiu, dirigida per Miguel de Ángel i interpretada per Isidre Montserrat i Sergio Alonso, on dos aprenents de Cupido estan fent pràctiques i comparteixen el mateix núvol al cel. A la que entrem el públic es posen a escrutar-nos i a calcular les parelles que faran...

No és Macbeth, és un curt desenfadat on dos "àngels" peluts i amb barba, vestits amb unes malles patètiques, perruques de carnaval i calçotets estampats, no es posen d'acord en quasi res, excepte... És divertit, i no va més enllà, ni ho pretén.

Acabada la representació pots optar per anar a casa o quedar-te per la següent, i mentre t'esperes xerrar amb la gent del bar que mai saps si són espectadors, actors de la propera funció o vianants que s'han aixoplugat perquè al carrer hi plou. Tot té una màgia una mica golfa, com fora al carrer on encara hi queden restes de prostitució a l'antiga. Ara m'estic posant sentimental perquè em recordo de la Bodega Bohemia del carrer Lancaster, ben a prop, on de jovenet havia vist el Gran Gilbert i l'Ocaña. Tempus fugit...