OCELLS I LLOPS
(a la Sala petita del TNC)
Aquesta obra de Josep M. de
Sagarra es va estrenar l'any 1949 i segons diuen no va tenir massa bona
acollida. Ara l'han recuperat al TNC i m'ensumo que tampoc la tindrà massa
bona, doncs fa una mica de ferum de naftalina; el temps no passa en va i les
problemàtiques d'avui no són les mateixes que fa 65 anys; al meu entendre es
veu passada de moda i excessivament melodramàtica, com un fulletó.
En una família de l'alta
burgesia econòmicament vinguda a menys, la mare vídua és tractada com la
tractava el marit, com una nina. Els fills procuren que estigui al marge de la
realitat, amagant-li els problemes, però ella no és tan bleda i només fa veure
que no sap res. El que passa és que els problemes posats al dia d'avui no ho
haurien de ser: el fill petit és homosexual i la filla soltera està embarassada.
L'únic destret que és igual ahir que avui és que el fill gran es vol quedar amb
els calés que encara queden de l'antic patrimoni. Per tot això m'ha semblat que les coses anaven una mica
forçades.
Lurdes Barba ha apostat per
una representació fidel al original i ha quedat tot molt encotillat, amb regust
d'anacrònic, i penso que per això pràcticament cap dels actors ha brillat,
excepte David Bagés, que ha interpretat el xantatgista tronat, una breu
aparició però molt encertada. L'escenografia fastuosa, a dues grades amb el
saló de la casa al centre, bona il·luminació i un vestuari molt encertat.
La Petita del TNC —que
realment de petita en te poc— amb la platea plena i al acabar quasi tothom ha
aplaudit molt i han deixat anar un concert de bravos impressionant; cada vegada
hi ha més afició a aquestes expansions. L'obra estarà en cartell fins el 6 d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada