LA POLS
(a la Sala Flyhard)
Avui he vist La Pols a la Sala FlyHard, una obra que
ja fa dies que roda i de la que havia llegit crítiques força bones. Hem temo que seré
la nota discordant, doncs a mi no m'ha convençut: l'he trobat llarga i
dispersa, però el pitjor ha sigut que pràcticament no m'he cregut res del que
passava damunt l'escenari.
El Jacob, a qui la seva
germana Ruth deixa viure en el seu pis de merda —dorm a la sala on hi
estén un matalàs a terra— li acaben de comunicar la mort del pare i s'oblida de dir-ho
a la seva germana (!) que agafa una emprenyada monumental. El Jacob també es nega a
anar a veure la mare i a fer acte de presència al tanatori. Aleshores apareix un tercer personatge, l'Alba que en
principi sembla un rotllet del Jcob; s'abracen, ballen i al final es posen a
dormir junts "només dormir" diu ella... Al final l'Alba resulta que
és la promesa del germà del Jacob...
La trama és molt més
complicada i força confusa, i sí, els tres personatges són persones que les
passen molt putes, però com he dit més amunt jo no m'he acabat de creure res
perquè encara ara no sé de on provenia tanta amargor. Al programa de mà hi ha
una llarga cita de L'Est del Edèn, d'Steinbeck i no he pogut deixar de comparar,
doncs a l'obra del americà els personatges són d'allò més recargolats, amb
problemes familiars greus, però me'ls vaig creure del primer a l'últim, cosa
que no m'ha passat avui.
També he trobat el text
pobre i molt reiteratiu. Hi ha moments que els protagonistes diuen la mateixa
frase fins a deu i dotze vegades. Penso que hi altres maneres de mostrar que
són gent de pocs recursos intel·lectuals. Em guardaré molt de dir que els
actors ho han fet malament, més aviat diria que han fet el que han pogut i que
el director Llàtzer García , tot i ser-ne l'autor, tampoc ha pogut fer brillar
més el conjunt. Escenografia i il·luminació correctes, molt FlyHard, o sigui
amb els recursos justos.
Les quaranta i poques
butaques del local plenes, cosa de la qual m'alegro i el públic ha aplaudit
força. Avui també hi era aquell que sempre crida bravo i fins i tot ha
convençut a un espectador de la grada del davant que s'hi ha afegit; pura
empatia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada