Informe Per A Una Acadèmia

INFORME PER A UNA ACADÈMIA

(a l'Espai Lliure del Lliure de Montjuic)

Quan devia tenir uns divuit o dinou anys, el meu pare —gran lector— em va fer descobrir Kafka recomanant-me El Procès. Vaig quedar fascinat, tan per Joseph K. com per l'autor, que passaria a ser un dels meus preferits, malgrat els sentiments de soledat, frustració i angoixa que transmet a les seves obres. Avui he pogut gaudir —pels pèls— de Informe Per A Una Acadèmia, i dic pels pèls perquè la d'aquesta tarda ha estat la última funció després d'una pròrroga.

Ivan Benet ha fet una triple creació, triple en tant que traductor —es veu que la seva mare és d'ascendència alemanya i va tenir l'encert de fer-li aprendre aquest idioma—, director, compartit amb Xavier Ricart i actor, enfrontant-se a aquest gens fàcil monòleg.

En una escenografia quasi pelada i magnífica de Jordi Queralt —que a mida que avançava l'obra hem descobert que de pelada no en tenia res— Peter el Roig, el que cinc anys enrere era un simi africà, se'ns ha presentat als membres de la Acadèmia —el públic—, i ens ha anat explicat de quan el van caçar a Costa d'Or, com el van transportar en vaixell fins a Hamburg i la seva evolució fins a arribar a estrella del món de les varietés. Cin anys per passar de ser un simi lliure a una persona... ensinistrada. Tot una reflexió sobre la llibertat, la que tenia el simi saltant de branca en branca, o la "llibertat" que te ara com a "humà".

L'obra és demolidora, especialment quan al final explica els èxits obtinguts, els banquets als que assisteix, les conferències que dona, com la d'ara mateix... però quan arriba a casa a altes hores de la matinada l'espera una petita i ensinistrada ximpanzé amb la que a la manera simiesca s'ho passa molt bé... De dia, però, diu que no la vol veure perquè a la mirada li endevina la demència del animal alterat per l'ensinistrament, cosa que només ell percebeix i que no pot soportar...

Xavier Ricart i el mateix Ivan Benet han fet una filigrana amb la direcció i la il·luminació de Jaume Ventura ha creat l'ambient adequat per cada moment. Felicitats; el Lliure està portant una molt bona temporada. Sí, les retallades han donat molt pel sac, i s'han hagut de repetir obres de la temporada anterior, però opino que allò que en diuen "el llistó" s'ha mantingut molt alt.

Tornant a la funció d'avui, l'Espai Lliure a més de mitja entrada i els aplaudiments s'han fet sentir una bona, bona estona. Felicitats canalla, ho heu fet molt bé.