La Ronde de Nuit

LA RONDE DE NUIT

(al Teatre Lliure de Montjuic)

La Ronde de Nuit és una creació col·lectiva del grup afganès Théâtre Aftaab —que vol dir sol en llengua Dari, una variant del persa, la més parlada al Afganistan—, a partir d'una proposta de la francesa Arianne Mnouchkine, una de les fundadores del Théâtre du Soleil, una cooperativa que recorda força al Lliure. L'Aftaab va néixer al 2005 després que la Mnouchkine fes un laboratori a Kabul; van muntar uns quans espectacles i poc després van ser "convidats" a abandonar el país i des de llavors estan instal·lats a França.

A la Ronde de Nuit els actors posen en escena la història divertida i tràgica de la seva vida d'exiliats, de gent que enyora el seu país tot i renegar d'ell. Estem a París o a alguna de les seves banlieu. Nader, un refugiat afganès, finalment ha trobat feina de vigilant nocturn d'un teatre, i en els temps que corren una feina és un tresor, per la qual cosa farà tot el possible per respectar les ordres que la directora del teatre li ha donat: fer una ronda cada dues hores, no deixar entrar a ningú excepte una jove artista de cabaret que momentàniament dorm allí i un pòtol que te permís per dutxar-se al teatre, sempre que no vagi ebri. És possible que també vingui una prostituta del barri a demanar piles per la llanterna; li agrada veure la cara dels clients als que fa la feina. Però la nit és extremadament freda i finalment Nader acull a un grup de compatriotes refugiats. Si no els deixa entrar moriran de fred. La nit és llarga i cadascú te els seus somnis o malsons...

La posada en escena és espectacular, reproduint el magatzem d'un teatre, caòtic perquè està en obres. Una il·luminació fabulosa crea l'ambient adequat a cada situació; peca de fosca, fent que de vegades els detalls es vegin amb certa dificultat, però és molt realista ja que l'acció passa de nit. A través d'una vidriera es veu l'exterior on neva copiosament i una llum blanca, freda et gela l'ànima —també hi ha col·laborat que avui l'aire condicionat anava a tota màquina—. La música interessantíssima, subjugadora, amb tocs trencadors, com la que acompanya el somni eròtic d'un dels refugiats, en que sona Sexual Healing de Marvin Gaye, quasi res. Un altra fet remarcable ha estat el moviment dels actors per l'escenari. Aquesta és una obra coral on s'hi movien 18 actors, amb moments realment caòtics i perquè ho semblin han d'estar molt ben mil·limetrats.

Fantàstica nit de teatre. Per dir-ho en dues paraules, com el Jesulín de Ubrique: im presionante, però ampliant-ho diré que ha estat un d'aquells regals que ens ofereix el Lliure de tan en tant, comparable a La Costa de la Utopía, les Tragèdies Romanes o el Mestre i Marguerita, per citar-ne tres, funcions que només es poden veure en un teatre públic ben gestionat.

L'obra és en francès i dari, sobretitulada en català. Nit d'estrena, d'aquelles en que hi ha tots els que hi han de ser, i els que no hi són és perquè treballen. La sala plena i els aplaudiments d'aquells de públic conscient de que ha vist una obra especial. No badeu que només la fan quatre dies. Felicitats Lliure!