EL BON LLADRE
(a l'Espai Lliure)
Conor McPherson és un
dramaturg i director irlandès que habitualment escriu del que coneix:
irlandesos, gent de mar, bevedors... i EL BON LLADRE n'és un bon exponent, tot
un exemple. Algú ha dit que aquesta obra és una road movie interior i penso que la imatge no pot ser més ajustada,
ja que el protagonista ens explica la seva trajectòria a partir d'un dia que
les coses es van torçar... He donat moltes voltes per trobar l'adjectiu adequat
per qualificar aquest personatge i no me'n he sortit.
«En aquella època jo
treballava per al Joe Murray, a sou, com a noi dels encàrrecs, per entendre'ns;
li espantava gent, cremava cases, disparar a algú... només per espantar...
avisos». Tot i això el personatge és un pinta? no. Un mala entranya? tampoc. Un
malvat, un fill de puta? no, no és prou
dolent. Doncs que és, perquè un angelet del cel tampoc. De fet és una barreja
de moltes mancances, alcoholisme, poca escola i una muntanya de fracassos cuits
a foc lent en un entorn desgraciat; tampoc és cap llumenera i per ser un malparit,
que és el que hauria de ser per la feina que fa, és massa bona persona. Sí, sona
a estrany però és un bon tío, a la
seva manera.
Un exemple, es queixa que el
Joe Murray, el seu jefe, li ha pres la nòvia i se'n lamenta principalment
perquè el Joe és un degenerat, segons ell, perquè se la folla pel cul, i això
li sap greu; ell mai ho faria. A mida que avança la funció, t'adones que estàs
empatitzant amb el personatge i entens els seus sentiments; fins i tot l'ajudaries
a que se'n sortís de les seves malifetes.
Xicu Masó ha entès molt bé
de que va l'obra i n'ha fet una creació, portant al Josep Julien, l'actor que ens
explica el que li ha passat, a l'excel·lència. L'escenografia de Laura Clos
molt bona; ha sabut aprofitar que l'Espai Lliure és ideal per aquest tipus de
peces i a fe que li ha tret el suc.
Llàstima que una joia així
només estarà en cartell fins aquest diumenge dia 6, però m'han dit que després
farà temporada en algun altre teatre de la ciutat, possiblement al Almeria. Tot
i així, jo m'afanyaria a comprar entrades per aquests dies, per si les flies, que diria un anglès. Avui l'Espai
a mitja entrada, però els que hi érem hem aplaudit amb ganes. S'ho han
merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada